La paraula de la setmana: «albelló»

Albelló nou de trinca en Museros, l’Horta Nord

Lluís, un amic del Port de Sagunt, me diu que la paraula albelló li recorda a la seua iaia, a qui li la sentia dir. Un albelló és un conducte o canal que conduïx les aigües brutes i també el forat per a on comença un conducte de desaigüe, com el de les vores dels carrers, d’una pica, d’una piscina o d’un abeurador. És, per tant, un sinònim de claveguera.

Paraules com ara desguàs i desaigüe tenen un significat molt pròxim a albelló. Parlem de desaigüe quan nos referim al conducte o canal per on s’escola l’aigua bruta o de pluja; per exemple, el desaigüe d’un terrat.

Com moltes altres paraules valencianes, albelló prové de l’àrab; segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, de al-balló (‘séquia subterrània’), i segons el DECat, de al-ballüca (‘la claveguera’). 

Tal com li passa al meu amic, a sovint tots atorguem a les paraules una càrrega afectiva, segons el context en el qual les hem apreses o de la persona que nos les ha ensenyades. En el meu cas, la paraula albelló em fa vindre a la ment l’expressió «rata albellonera», que sempre li he sentit dir a mon pare com a denominació afectiva per a referir-se al nostre gosset. En realitat, ell no diu albellonera, sinó arbellonera. Això és perquè la pronunciació com una r de paraules amb l és habitual en el nostre parlar, i ocorre en altres vocables com ara almorzar pronunciat armozar.

(Text actualitzat en giner de 2025)