El misteri dels mocadors

Hi ha una cosa dins el meu lavabo que m’està inquietant estos dies. Fon un dia que entrí a satisfer una necessitat comuna a tot ser humà: volia canviar l’aigua a les olives, i no hi havia paper. No és tan greu, pensí. Llavors viu que en comptes del roll hi havia este paquet de mocadors (pañuelos blancos), de color blanc mat, que em feu vindre sobtadament a la memòria imàtgens borroses d’altres temps, com quan notes una olor que et porta no saps ben bé a quin record de la infància. Els mocadors eren ni més ni manco que ¡de Continente! Agarrí la peça de col·leccionista, l’antigalla, el paquet mig obert. Algú ja n’havia gastat algun. L’olorí. Emanava una flaire d’antigor. Mirí al meu voltant, nostàlgic però alhora intrigat per l’assumpt. Sí, en gastí un. I encara no he pogut saber com aquell paquet ha arribat al meu lavabo, un paquet que continua allí, esperant que usem el següent mocador.

(Text actualitzat en octubre de 2025)