El misteri dels mocadors

Hi ha una cosa dins el meu lavabo que m’està inquietant estos dies. Va ser un dia que hi vaig entrar a satisfer una necessitat comuna a tot ésser humà: volia canviar l’aigua a les olives, i no hi havia paper. No és tan greu, vaig pensar. Llavors vaig vore que en comptes del rotllo hi havia este paquet de mocadors (pañuelos blancos), de color blanc mat, que em feu vindre sobtadament a la memòria imatges borroses d’altres temps, com quan notes una olor que et porta no saps ben bé a quin record de la infància. Els mocadors eren ni més ni manco que ¡de Continente! Agafí la peça de col·leccionista, l’antigalla, el paquet badat. Algú ja n’havia fet servir algun. El vaig olorar. N’emanava una flaire d’antigor. Mirí al meu voltant, nostàlgic però alhora i intrigat pel sinistre de l’assumpte. Sí, en gastí un. I encara no he pogut esbrinar com aquell paquet ha arribat al meu lavabo, un paquet que continua allí, esperant que usem el següent mocador.