Ací va una llista de les paraules i els conceptes recurrents en les conversacions i les ments dels veïns des de la barrancada del 29 d’octubre de 2024. Cada paraula ve acompanyada d’una definició, un comentari breu i, en alguns casos, d’una curiositat etimològica. Evidentment, hi han molts altres conceptes relacionats amb el desastre. Constate ací les paraules del meu rogle, en l’Horta Sud, i també les recurrents en els mitjans de comunicació. L’orde no és alfabètic, sinó aproximadament cronològic, tal com vingueren les coses.
1. Dana. La paraula de l’any 2024 és un acrònim de «depressió aïllada en nivells alts». Tota la vida n’havíem dit gota freda, fins que els meteoròlegs canviaren l’expressió pel nou terme. La RAE s’ha afanyat a incloure dana en el seu diccionari i en recomana la grafia en minúscula, com un substantiu comú. L’AVL va més lenta: si busqueu dana en el Diccionari normatiu valencià, este remet al Portal Terminològic Valencià, que arreplega DANA en cridaneres majúscules i remet de nou al diccionari, a l’entrada gota freda.
2. Cabal. La crescuda dels rius i barrancs era preocupant des de les primeres hores. L’augment del cabal del barranc de Poio tingué conseqüències gravíssimes. Per cert, la paraula cabal és un derivat de cap.
3. Desbordament. És l’eixida de l’aigua i el fang de les vores d’un riu o un barranc. El barranc de Poio amenaçava d’eixir-se’n de mare des de migdia. ¿Sabies que la paraula mare té l’accepció de «terreny per on corren ordinàriament les aigües d’un riu»?
4. Confederació (hidrogràfica). Més que una entitat, és una aliança de diverses entitats i administracions, per això es diu «confederació» (en llatí, foedĕrare vol dir ‘unir en aliança’). La de la conca del riu Xúquer informava el CECOPI dels litres d’aigua que estaven caent.
5. CECOPI. Acrònim de Centre de Cooperació Operativa Integrat. S’ocupa de coordinar les operacions durant una emergència. Durant la dana es feu famós per la tardança del president de la Generalitat, Carlos Mazón, en acudir a una de les reunions. Ell s’espolsà les crítiques adduint que no era membre d’eixe òrgan i no tenia l’obligació d’assistir-hi.
6. Barrancada. Pronunciada barrancà, potser és la paraula més adequada per a referir-se a la catàstrofe en els pobles de l’Horta Sud. El desbordament del barranc de Poio tingué una magnitud que sobrepassà de bon tros les expectatives més nefastes de la gent del poble.
7. Riuada. Encara que en els pobles de l’Horta el desbordament fon d’un barranc i no d’un riu, la paraula riuada (pronunciada riuà) s’ha sentit molt; probablement, pel record encara present de la que tingué lloc en el riu Túria l’any 1957.
8. Alerta. La de l’Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET) era groga al principi del dia; quan passà a ser roja, alguns treballadors foren enviats a casa pels seus responsables, però altres no tingueren eixa sort. L’alerta crítica de la Generalitat, en forma de missatges de soroll insuportable, arribà quan ja teníem l’aigua al coll, passades les huit de la vesprada. La paraula alerta prové de l’expressió italiana all’erta que exhortava els soldats a posar-se erts (drets o rígids), és a dir, posar-se en guàrdia en cas d’atac.
9. Emergència. És la situació de perill o desastre en la qual u es pensa que mai se trobarà; però de colp i repent t’hi trobes. La calamitat emergix davant dels teus nassos, recordant-te la fragilitat de la teua rutina.
10. Anegar. Anegar (o negar) és inundar, l’aigua del barranc i dels rius, les poblacions. Els municipis de cinc comarques valencianes estigueren anegats. La paraula ve del llatí necare, ‘matar’, especialment per asfíxia dins d’un líquid.
11. Presa. Les preses, pantans o embassaments foren sinònim d’amenaça i pànic, sobretot al sendemà del desastre, quan corregué la dienda que una presa s’havia trencat i s’acostava una segona inundació. La paraula presa està relacionada amb l’acció de prendre o capturar l’aigua.
12. Albelló. Els albellons, o clavegueres, se veren immediatament sobrepassats per la barrancada. Quan l’aigua baixà i començà la neteja del fang, se saturaven fàcilment. Com moltes paraules valencianes, albelló prové de l’àrab; segons el DCVB, de al-balló (‘séquia subterrània’), i segons el DECat, de al-ballüca (‘la claveguera’).
13. Botes. Un element essencial per a conseguir una certa comoditat i seguretat en els desplaçaments i les tasques de neteja. Com per art de màgia, la seua impermeabilitat protegix els peus del fang, i et sents un home civilitzat i no un animal. Probablement, bota és una paraula introduïda des del nord pels francesos (DECat).
14. Cotxe. Potser és l’element més visible dels que es feren malbé en la dana. Igual té si el tenies en garaig o en el carrer: si el fang va tocar elements elèctrics, el vehicle és inservible. S’han acumulat milers de cotxes, inclús en piles de diversos pisos, en solars i en l’horta. La paraula cotxe prové de l’hongarés kocsi, un tipus de carro portat per cavalls.
15. Desastre. Per la magnitud i per la proximitat en el temps, tots sabem a què nos referim quan parlem de «el desastre»: les inundacions del 29 d’octubre de 2024. Desastre conté la paraula astre (‘estrela’) com a símbol de sort o destí, i amb el prefix des- pren un significat contrari a la sort, la desgràcia.
16. Fang. És la substància que s’ha clavat en tots els intersticis de les nostres vides: en la casa, en els objectes personals, en els nostres ensomnis i malsons. La paraula és d’orige germànic, i la g es pronuncia com una k: [fáŋk]. Per cert, ¿sabies que el castellà fango prové, precisament, del nostre fang?
17. Neteja. La neteja és la tasca que ha ocupat bona part del dia de tantíssims valencians durant setmanes, convertint-se en la rutina diària dels afectats. A sovint, teníem tanta faena per fer que no sabíem per a on començar. La paraula net prové del llatí nitidus, que volia dir ‘clar, resplandent’, ‘pur, nítid’.
18. Pala. Una ferramenta essencial i versàtil en situacions d’emergència, que ha aprofitat tant per a arrancar el fang del terra com per a transportar fem i runa.
19. Cabàs. Els cabassos moderns de goma negra han sigut un recipient essencial per a transportar fang i restes d’objectes després de la barrancada, ja que permeten evacuar el material a l’abocador més pròxim. Segons el DECat, la paraula cabàs és derivada de capax (‘que té cabuda’) i del llatí clàssic capere (‘agarrar’), que en llatí vulgar apareix amb el sentit de ‘contindre’.
20. Raspall. Els raspalls i les graneres són ferramentes que els veïns i voluntaris han usat, pacientment i a costa de mals d’esquena i braços, per a espentar el tarquim de la calçada cap als albellons. La paraula raspall és un derivat de raspar.
21. Kärcher. Marca comercial d’un aparell de neteja a base d’aigua a pressió. És, junt amb els cabassos i els poals, l’utensili de neteja per antonomàsia durant la dana, que ha facilitat enormement les tasques de recuperació. Lleva el fang ràpidament, cosa que atorga pau i alleujament mental als usuaris. Qui no en tenia una en casa se la procurà prompte. La paraula Kärcher és el cognom del fabricant alemany d’estos aparells: Alfred Kärcher.
22. Bomba. L’aparell usat per a traure aigua dels garatjos inundats i els albellons embossats.
23. EPI. És la sigla de l’«Equip de Protecció Individual», un concepte prou conegut des de la pandèmia. Sol consistir en un uniforme blanc, ulleres i guants destinats a protegir-te, en el context de la dana, dels patògens en el contacte amb aigua estancada i fang.
24. Ajuda. L’ajuda, en singular, arribà al cap de pocs dies, de la mà de voluntaris. Les ajudes, en plural, de l’administració, que eren urgents, no han arribat a tots els afectats, que han de fer front a molts gastos. El verb ajudar prové del llatí adiutāre, forma de adiuvāre, compost pel prefix ad (‘cap a’) i iuvāre (‘donar suport’, ‘complaure’).
25. Voluntari. Persona que oferix el seu temps i les seues mans per a traure fang de les cases i retirar runa. Del llatí voluntarius, derivat de voluntas (‘el que té voluntat’). Gràcies, gràcies i mil gràcies per la vostra ajuda.
26. UME. La Unitat Militar d’Emergències, creada per Zapatero i a la qual el Partit Popular s’oposà. La componen uns hòmens bragats que visten de negre o de roig. Després de la dana, han buscat desapareguts, extret aigua, netejat els carrers, desatascat albellons i repartit aliments.
27. Assegurança. L’assegurança és el contracte a través del qual s’assegura o es garantix la casa i el cotxe contra un risc; este es fa a través d’una companyia d’assegurances o asseguradora (popularment, el segur). En molts casos, estes companyies no tingueren capacitat de resposta davant de les circumstàncies de la dana i delegaren la seua faena en el Consorci de Compensació d’Assegurances.
28. Consorci. El Consorci de Compensació d’Assegurances és la institució que assumí la tasca de les companyies asseguradores de la casa i dels vehicles després de la catàstrofe. Mesos després, molts afectats esperem amb candeletes la indemnització pels danys patits. L’import se dictamina, en teoria, segons la valoració del senyor pèrit.
29. Garaig. Els garatjos són l’espai que més metres cúbics d’aigua i fang han rebut, per trobar-se a peu de carrer o en subterranis. La forma valenciana garaig (en plural, garatjos) s’ha sentit molt en el carrer i en els mitjans de comunicació, alternant amb garatge. Convé recordar que la primera obra normativa de l’AVL, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, incloïa amb bon criteri garaig i garatjos; però l’actual Diccionari normatiu valencià només conté garatge. La paraula prové del francés garage, deverbal de garer (‘aparcar’).
30. Grua. És el camió que s’emporta els vehicles sinistrats. Ningú que tinguera el cotxe a l’aire lliure volia que la grua se l’emportara, amb l’esperança, vana en la major part dels casos, que un mecànic el poguera reparar. Quant a l’orige de la paraula, pareix que prové de l’au homònima, la grua: la semblança del coll llarg i flexible de l’animal amb el braç articulat de la màquina feu que esta rebera el mateix nom.
31. Pèrit. És una de les figures més esperades pels afectats: el senyor que avalua els danys de la casa i el cotxe i fa una valoració econòmica de les pèrdues per a indemnitzar els afectats; per tant, la seua visita és crucial. La paraula pèrit prové del llatí peritus, que significa ‘experimentat’ o ‘entés’ en una matèria.
32. Normalitat. Esta ha sigut una paraula recurrent entre els veïns cada vegada que anaves a fer qualsevol acció pareguda a vida normal anterior al desastre (comprar, desplaçar-te…). L’anhelada normalitat és, encara, més un desig que una realitat.
1. Dana. La paraula de l’any 2024 és un acrònim de «depressió aïllada en nivells alts». Tota la vida n’havíem dit gota freda, fins que els meteoròlegs canviaren l’expressió pel nou terme. La RAE s’ha afanyat a incloure dana en el seu diccionari i en recomana la grafia en minúscula, com un substantiu comú. L’AVL va més lenta: si busqueu dana en el Diccionari normatiu valencià, este remet al Portal Terminològic Valencià, que arreplega DANA en cridaneres majúscules i remet de nou al diccionari, a l’entrada gota freda.
2. Cabal. La crescuda dels rius i barrancs era preocupant des de les primeres hores. L’augment del cabal del barranc de Poio tingué conseqüències gravíssimes. Per cert, la paraula cabal és un derivat de cap.
3. Desbordament. És l’eixida de l’aigua i el fang de les vores d’un riu o un barranc. El barranc de Poio amenaçava d’eixir-se’n de mare des de migdia. ¿Sabies que la paraula mare té l’accepció de «terreny per on corren ordinàriament les aigües d’un riu»?
4. Confederació (hidrogràfica). Més que una entitat, és una aliança de diverses entitats i administracions, per això es diu «confederació» (en llatí, foedĕrare vol dir ‘unir en aliança’). La de la conca del riu Xúquer informava el CECOPI dels litres d’aigua que estaven caent.
5. CECOPI. Acrònim de Centre de Cooperació Operativa Integrat. S’ocupa de coordinar les operacions durant una emergència. Durant la dana es feu famós per la tardança del president de la Generalitat, Carlos Mazón, en acudir a una de les reunions. Ell s’espolsà les crítiques adduint que no era membre d’eixe òrgan i no tenia l’obligació d’assistir-hi.
6. Barrancada. Pronunciada barrancà, potser és la paraula més adequada per a referir-se a la catàstrofe en els pobles de l’Horta Sud. El desbordament del barranc de Poio tingué una magnitud que sobrepassà de bon tros les expectatives més nefastes de la gent del poble.
7. Riuada. Encara que en els pobles de l’Horta el desbordament fon d’un barranc i no d’un riu, la paraula riuada (pronunciada riuà) s’ha sentit molt; probablement, pel record encara present de la que tingué lloc en el riu Túria l’any 1957.
8. Alerta. La de l’Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET) era groga al principi del dia; quan passà a ser roja, alguns treballadors foren enviats a casa pels seus responsables, però altres no tingueren eixa sort. L’alerta crítica de la Generalitat, en forma de missatges de soroll insuportable, arribà quan ja teníem l’aigua al coll, passades les huit de la vesprada. La paraula alerta prové de l’expressió italiana all’erta que exhortava els soldats a posar-se erts (drets o rígids), és a dir, posar-se en guàrdia en cas d’atac.
9. Emergència. És la situació de perill o desastre en la qual u es pensa que mai se trobarà; però de colp i repent t’hi trobes. La calamitat emergix davant dels teus nassos, recordant-te la fragilitat de la teua rutina.
10. Anegar. Anegar (o negar) és inundar, l’aigua del barranc i dels rius, les poblacions. Els municipis de cinc comarques valencianes estigueren anegats. La paraula ve del llatí necare, ‘matar’, especialment per asfíxia dins d’un líquid.
11. Presa. Les preses, pantans o embassaments foren sinònim d’amenaça i pànic, sobretot al sendemà del desastre, quan corregué la dienda que una presa s’havia trencat i s’acostava una segona inundació. La paraula presa està relacionada amb l’acció de prendre o capturar l’aigua.
12. Albelló. Els albellons, o clavegueres, se veren immediatament sobrepassats per la barrancada. Quan l’aigua baixà i començà la neteja del fang, se saturaven fàcilment. Com moltes paraules valencianes, albelló prové de l’àrab; segons el DCVB, de al-balló (‘séquia subterrània’), i segons el DECat, de al-ballüca (‘la claveguera’).
13. Botes. Un element essencial per a conseguir una certa comoditat i seguretat en els desplaçaments i les tasques de neteja. Com per art de màgia, la seua impermeabilitat protegix els peus del fang, i et sents un home civilitzat i no un animal. Probablement, bota és una paraula introduïda des del nord pels francesos (DECat).
14. Cotxe. Potser és l’element més visible dels que es feren malbé en la dana. Igual té si el tenies en garaig o en el carrer: si el fang va tocar elements elèctrics, el vehicle és inservible. S’han acumulat milers de cotxes, inclús en piles de diversos pisos, en solars i en l’horta. La paraula cotxe prové de l’hongarés kocsi, un tipus de carro portat per cavalls.
15. Desastre. Per la magnitud i per la proximitat en el temps, tots sabem a què nos referim quan parlem de «el desastre»: les inundacions del 29 d’octubre de 2024. Desastre conté la paraula astre (‘estrela’) com a símbol de sort o destí, i amb el prefix des- pren un significat contrari a la sort, la desgràcia.
16. Fang. És la substància que s’ha clavat en tots els intersticis de les nostres vides: en la casa, en els objectes personals, en els nostres ensomnis i malsons. La paraula és d’orige germànic, i la g es pronuncia com una k: [fáŋk]. Per cert, ¿sabies que el castellà fango prové, precisament, del nostre fang?
17. Neteja. La neteja és la tasca que ha ocupat bona part del dia de tantíssims valencians durant setmanes, convertint-se en la rutina diària dels afectats. A sovint, teníem tanta faena per fer que no sabíem per a on començar. La paraula net prové del llatí nitidus, que volia dir ‘clar, resplandent’, ‘pur, nítid’.
18. Pala. Una ferramenta essencial i versàtil en situacions d’emergència, que ha aprofitat tant per a arrancar el fang del terra com per a transportar fem i runa.
19. Cabàs. Els cabassos moderns de goma negra han sigut un recipient essencial per a transportar fang i restes d’objectes després de la barrancada, ja que permeten evacuar el material a l’abocador més pròxim. Segons el DECat, la paraula cabàs és derivada de capax (‘que té cabuda’) i del llatí clàssic capere (‘agarrar’), que en llatí vulgar apareix amb el sentit de ‘contindre’.
20. Raspall. Els raspalls i les graneres són ferramentes que els veïns i voluntaris han usat, pacientment i a costa de mals d’esquena i braços, per a espentar el tarquim de la calçada cap als albellons. La paraula raspall és un derivat de raspar.
21. Kärcher. Marca comercial d’un aparell de neteja a base d’aigua a pressió. És, junt amb els cabassos i els poals, l’utensili de neteja per antonomàsia durant la dana, que ha facilitat enormement les tasques de recuperació. Lleva el fang ràpidament, cosa que atorga pau i alleujament mental als usuaris. Qui no en tenia una en casa se la procurà prompte. La paraula Kärcher és el cognom del fabricant alemany d’estos aparells: Alfred Kärcher.
22. Bomba. L’aparell usat per a traure aigua dels garatjos inundats i els albellons embossats.
23. EPI. És la sigla de l’«Equip de Protecció Individual», un concepte prou conegut des de la pandèmia. Sol consistir en un uniforme blanc, ulleres i guants destinats a protegir-te, en el context de la dana, dels patògens en el contacte amb aigua estancada i fang.
24. Ajuda. L’ajuda, en singular, arribà al cap de pocs dies, de la mà de voluntaris. Les ajudes, en plural, de l’administració, que eren urgents, no han arribat a tots els afectats, que han de fer front a molts gastos. El verb ajudar prové del llatí adiutāre, forma de adiuvāre, compost pel prefix ad (‘cap a’) i iuvāre (‘donar suport’, ‘complaure’).
25. Voluntari. Persona que oferix el seu temps i les seues mans per a traure fang de les cases i retirar runa. Del llatí voluntarius, derivat de voluntas (‘el que té voluntat’). Gràcies, gràcies i mil gràcies per la vostra ajuda.
26. UME. La Unitat Militar d’Emergències, creada per Zapatero i a la qual el Partit Popular s’oposà. La componen uns hòmens bragats que visten de negre o de roig. Després de la dana, han buscat desapareguts, extret aigua, netejat els carrers, desatascat albellons i repartit aliments.
27. Assegurança. L’assegurança és el contracte a través del qual s’assegura o es garantix la casa i el cotxe contra un risc; este es fa a través d’una companyia d’assegurances o asseguradora (popularment, el segur). En molts casos, estes companyies no tingueren capacitat de resposta davant de les circumstàncies de la dana i delegaren la seua faena en el Consorci de Compensació d’Assegurances.
28. Consorci. El Consorci de Compensació d’Assegurances és la institució que assumí la tasca de les companyies asseguradores de la casa i dels vehicles després de la catàstrofe. Mesos després, molts afectats esperem amb candeletes la indemnització pels danys patits. L’import se dictamina, en teoria, segons la valoració del senyor pèrit.
29. Garaig. Els garatjos són l’espai que més metres cúbics d’aigua i fang han rebut, per trobar-se a peu de carrer o en subterranis. La forma valenciana garaig (en plural, garatjos) s’ha sentit molt en el carrer i en els mitjans de comunicació, alternant amb garatge. Convé recordar que la primera obra normativa de l’AVL, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, incloïa amb bon criteri garaig i garatjos; però l’actual Diccionari normatiu valencià només conté garatge. La paraula prové del francés garage, deverbal de garer (‘aparcar’).
30. Grua. És el camió que s’emporta els vehicles sinistrats. Ningú que tinguera el cotxe a l’aire lliure volia que la grua se l’emportara, amb l’esperança, vana en la major part dels casos, que un mecànic el poguera reparar. Quant a l’orige de la paraula, pareix que prové de l’au homònima, la grua: la semblança del coll llarg i flexible de l’animal amb el braç articulat de la màquina feu que esta rebera el mateix nom.
31. Pèrit. És una de les figures més esperades pels afectats: el senyor que avalua els danys de la casa i el cotxe i fa una valoració econòmica de les pèrdues per a indemnitzar els afectats; per tant, la seua visita és crucial. La paraula pèrit prové del llatí peritus, que significa ‘experimentat’ o ‘entés’ en una matèria.
32. Normalitat. Esta ha sigut una paraula recurrent entre els veïns cada vegada que anaves a fer qualsevol acció pareguda a vida normal anterior al desastre (comprar, desplaçar-te…). L’anhelada normalitat és, encara, més un desig que una realitat.
© Josep Lluís Navarro Peiró, 2025. Ús permés amb atribució i enllaç a l’entrada original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada