La paraula de la setmana: «llémena»

Escrita per Josep -


Imatge d'una llémena en sentit estricte

Com sabeu, llémena és l’ou del poll del cap, un paràsit que s’allotja en els cabells humans i que causa tants problemes en les escoles. Però en llenguatge col·loquial també s’usa la paraula llémena per a designar la persona pesada, difícil de llevar-se-la de damunt; en definitiva, un llandós.

Me recorden la paraula des de Montcada, però qui la gasta ho fa amb un sentit diferent, i la diu per a designar un tio agarrat, un ronyós, que gasta poc i viu a costa dels altres, tal com fa este paràsit. La paraula ha sorgit en una reunió d’amics, quan u se servix el vi que hi ha en taula i en eixe moment un altre l’acusa de ser un llémena perquè ell no ha portat res.

(Text actualitzat en octubre de 2024)

Comentaris

Toni Cucarella ha dit…
Tu saps què vol dir esplugar-li (a algú) la llémena? O ser (algú) un llémena?
3 d’octubre del 2011, a les 13:27
Josep ha dit…
Ser un llémena conec l'accepció que he comentat: agafar dels altres i no gastar ni posar res teu.

Això d'«esplugar...» M'ho has fet buscar! Segons el teu blog: interrogar algú amb certa habilitat per traure-li del pap la informació que ens interessa i que no ens donaria si no mostràvem insistència.

No la coneixia; molt curiosa.
3 d’octubre del 2011, a les 13:38
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació