La paraula de la setmana: «brancalet»

Escrita per Josep -


(imatge generada amb IA)

Des de Picassent me suggerixen com a paraula de la setmana brancalet, que és la fusta o pedra travessera que es posa a la part inferior d’una porta (de l’entrada d’una casa, de la cuina o del bany) i que està en un nivell més alt que el sòl exterior.

El brancalet es pot dir també brancal o bancalet. Les tres formes les arreplega el Diccionari normatiu valencià, que també inclou llindar com a sinònim. En la zona de Xàtiva en diuen brincalet.

Brancalet és diminutiu de brancal, que al seu torn deriva de branca, potser perquè antigament s’utilitzava la fusta per a esta peça de la casa.

(Text actualitzat en juny de 2024)

Comentaris

Toni Cucarella ha dit…
Hola,

A Xàtiva, això que vosaltres anomeneu brancal/brancalet en diuem brincal/brincalet, i el brancal (brancals) és allò que descriu el DCVB en els punts 1 i 2: les fustes laterals.

Salut
25 d’agost del 2011, a les 6:23
Quadern de mots ha dit…
Hola, doncs jo faig servir llindar però més per referir-me a una porta (tant de fusta com de pedra).

Apuntat brincal i brancal.
25 d’agost del 2011, a les 6:53
Josep ha dit…
Vaja, interessant! Potser per influència de «brincar», diu el diccionari.

Quant a això de les fustes laterals, és curiós com una paraula en un dialecte designa un objecte, i en altre un altre objecte contigu a este. Per exemple trespol (ja en parlí) a València i Balears, que vol dir «sostre» i «sòl», respectivament.
25 d’agost del 2011, a les 8:01
Emi ha dit…
Anava a dir tot just ha comentat Toni Cucarella (jo també soc criada a Xàtiva). La meua 'agüela' ens enviava a berenar al brincalet sovint

Una paraula molt bonica i no sé si té equivalent en castellà
27 d’agost del 2011, a les 13:27
Josep ha dit…
Interessant, Cinderella. Això el diccionari t'ho diu ràpid: si ho hagueres de dir en castellà diries que ta iaia t'enviava a berenar al umbral, a la entrada de la casa, o siga, fora però sense que vos en anàreu molt lluny.
28 d’agost del 2011, a les 4:02
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació