Els manaments del fadrí

Escrita per Josep -
1r Eixir molt pel carrer
2n Creure que pa d’ell és poc el món
3r Anar de bureo i gastar molt diner
4t Tornar de nit a casa sempre tard
5t Dels pares anar sempre fugint
6t Tindre molta vana i anar molt ert

Font: Martí i Gadea, Joaquim (1891): Ensisám de totes herbes ó ensart de cansóns valensianes y castellanes, refrañs, dichos ó sentensies, endevinalles, brindis, coloquis, cuentos, sosuíts, sermons sens Ave-María, anécdotes, chascarrills, modes de mascles y de femelles y costums del temps d’abáns y del d’ara. L’arreplega y trau a llum un afisionat, molt amich dels cantadórs y tocadórs de guitarra ó guitarró, afectàt à eixir de paella y à pendre part en totes les bromes de bona lley, lo mateix que à anar al Rosari de l’Aurora, perque’s valensiá de pura rasa, y chapát á l’antigor, encara que home de chispa y dels que també s’emboven, els cau la bava y es pixen de riures sentint contar cuentets, veent ballar lo sapateao, y fent entremesos ó pasaetes de comèdia en les cuynes y carasols per l’ivern y à la fresqueta per l’estiu, València: Imp. de Josep Canales. [Reed. facsímil, València: París-Valencia, 1991.]

Comentaris

Monique LaMer ha dit…
Fadrins, que no fadrines??
:P
Molt bó.
Per cert, açó és un eixemple perfecte de la Teoria dels Blogs Comunicants.
10 de juliol del 2011, a les 14:54
Josep ha dit…
No anava a posar-los però per satisfer-te penjaré també els manaments de les fadrines ;)

No estic darrerament massa comunicat amb altres blogs (de fet no ho estic ni amb el meu), però ara faré una ullada al Planeta Amagat.
10 de juliol del 2011, a les 15:04
Busca qui t'ha pegat ha dit…
I envoltar-se d'altres fadrins i matuxtos? ;)
11 de juliol del 2011, a les 12:00
Josep ha dit…
Haha, eixe podria ser un altre manament, envoltar-se de fadrines o fadrins. Matxutxos... depén de per a què els vullgues, potser et convenen o no ;)

Salut!
11 de juliol del 2011, a les 14:15
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació