Reflexió lingüística i literatura.
Josep Lluís Navarro Peiró
Incendies
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Escrita per
Josep
-
Ahir vaig vore esta pel·li i hui volia parlar-ne ací, però vos enllace al que n'han dit altres i vos en deixe el tràiler. Tan sols dic que és una pel·li dura, cruel (però no de manera gratuïta) i realment sorprenent, et deixa mocat.
la pel.lícula és una història molt dura, que costa de païr, i sens ficció segur que hi ha històries com aquesta... per desgràcia!! que gràcies per linkar-me, és tot un honor!!
Esta paraula me la recorda un amic de Torrent, en una acampada, mentres m’oferix un glop de mistela per beure al gallet. Una marraixa és una «botella ampla, de coll curt, habitualment revestida de vimen o d’espart, per a protegir-la dels colps». És, per tant, un sinònim de garrafa . Esta última paraula, per cert, pareix d’ús més habitual, no sé si pel fet que coincidix amb el castellà... En qualsevol cas, voldria recordar que també podem dir així a les altrament anomenades «garrafes». El Diccionari Català-Valencià-Balear definix la marraixa com un recipient de vidre; però la llengua evoluciona amb el temps i s’adapta als nous objectes, i per això hui dia no anomenem marraixes únicament les botelles de vidre revestides d’espart, sinó també les botelles de plàstic grans que es venen en els supermercats, que era com la del cas que vos conte. Esta paraula, com tantes altres valencianes, ve de l’àrab maraxxa , i també té l’accepció de «cànter», el típic de terrissa. La boni...
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici , pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de solucions excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions desgavellades i massa categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes. La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
El significat de la paraula comboi és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o acomboiar ), que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Comentaris
que gràcies per linkar-me, és tot un honor!!