Lectures de casualitat: «L'Auca del senyor Esteve»
Fa unes setmanes, estava regirant la biblioteca del meu iaio, en la qual no esperava trobar res en valencià, i trobí l’edició que veeu de L’auca del senyor Esteve, un llibre que d’una altra manera potser no hauria llegit. En un català col·loquial i prenormatiu ―jo m’he entretingut subratllant els los neutres― Rusiñol hi conta la vida insípida d’un mercer barceloní, des que naix fins que mor; una persona que des de xiquet viurà només per a la botiga, que no tindrà inquietuds, ni entreteniments ni passions. Farà tot com pertoca, com s’espera de la seua classe, i no es casarà per amor, sinó amb qui convé. Esteve és incapaç de sentir, d’improvisar, d’emocionar-se; no voldrà vore res més allà de les parets de la botiga, del paper d’hereu del negoci que li ha sigut assignat per naiximent. Però a Esteve li eixirà un fill que voldrà ser artiste, i això trastocarà els seus plans.
Tinc la impressió que Rusiñol escrigué açò com a acte catàrtic perquè, davall de la ironia i inclús l’humor amb què conta la vida de l’Esteve, entreveig una mala llet, unes ganes de vilipendiar esta classe social i totes aquelles persones que impedixen els seus fills ser lliures i fer lo que vullguen amb les seues vides.
L’altre dia travessava la Via Laietana, camí del Born. Llavors vaig vore el cartell: Ribera, el barri del senyor Esteve. Casualitats de la vida, ja he aprés que eixa zona es diu així, i potser m’ha sigut fàcil imaginar entre els seus carrers la merceria d’Esteve. En un cantó, una guia turística amb un accent català verament genuí ―no barceloní, sinó farcit de neutres de veritat―, explica als turistes com eren la vida i els negocis dels jueus del barri.
Tinc la impressió que Rusiñol escrigué açò com a acte catàrtic perquè, davall de la ironia i inclús l’humor amb què conta la vida de l’Esteve, entreveig una mala llet, unes ganes de vilipendiar esta classe social i totes aquelles persones que impedixen els seus fills ser lliures i fer lo que vullguen amb les seues vides.
[…]
L’altre dia travessava la Via Laietana, camí del Born. Llavors vaig vore el cartell: Ribera, el barri del senyor Esteve. Casualitats de la vida, ja he aprés que eixa zona es diu així, i potser m’ha sigut fàcil imaginar entre els seus carrers la merceria d’Esteve. En un cantó, una guia turística amb un accent català verament genuí ―no barceloní, sinó farcit de neutres de veritat―, explica als turistes com eren la vida i els negocis dels jueus del barri.
(Text actualitzat en febrer de 2025)
Comentaris