He llegit: «Moderato cantabile», de Marguerite Duras
3 euros (amb copa de vi inclosa) no és un mal preu per esta edicióReprenc les lectures en francés amb una novel·la curta certament estranya. Moderato cantabile és d’eixos llibres que desconcerten, que suggerixen més que diuen, a on els instints i les sensacions prevalen sobre cap argument. Sense haver-me apassionat —no sé si és la lectura que ara «necessitava»— ha sigut curiosa i no m’ha deixat mala boca.
Anne Desbaresdes és una dona rica que porta el fill a classes de piano. En el bar de baix del pis a on rep les lliçons, un home assassina la seua dona. A partir d’eixe fet, Anne passejarà pel port cada dia amb el seu xiquet fins fer cap en eixe bar. Allí, bevent impulsivament copes de vi, conversarà amb Chauvin, un obrer del port, al qual inquirirà sobre què va dur l’home a matar la seua parella. Ell suggerirà que la dona va tolerar l’assassinat, que la parella és va vore abocada a eixa situació com a conseqüència de la passió. Però Chauvin no en diu res clar i sovint es desvia del tema: obviant les preguntes curioses d’Anne, enceta un diàleg paral·lel, en el qual li mostra que coneix detalls de sa casa, dels seus costums i de la seua intimitat. La cosa pareixeria un destrellat si no fora perquè davall d’esta aparent conversació de sords, en què cada u parla d’una cosa, hi ha latent una forta tensió sexual. Ella tremola davant de la seua presència, el to de veu d’ell és dominant, la té sotmesa. Chauvin també depén d’ella, necessita que li parle —el descans dels obrers és curt. Anne vol saber sobre la passió de la parella (la passió i la sexualitat que ella no té, que no sap desenvolupar) i vol sentir-ho de la veu d’eixe home que la té dominada. U podria dir que Chauvin és un mascle assassí i salvatge, i que Anne té ganes, necessitat i alhora por de ser presa per ell; que Anne busca una passió com la de la parella, encara que siga també destructiva, violenta, i puga acabar amb la seua vida.
Anne Desbaresdes és una dona rica que porta el fill a classes de piano. En el bar de baix del pis a on rep les lliçons, un home assassina la seua dona. A partir d’eixe fet, Anne passejarà pel port cada dia amb el seu xiquet fins fer cap en eixe bar. Allí, bevent impulsivament copes de vi, conversarà amb Chauvin, un obrer del port, al qual inquirirà sobre què va dur l’home a matar la seua parella. Ell suggerirà que la dona va tolerar l’assassinat, que la parella és va vore abocada a eixa situació com a conseqüència de la passió. Però Chauvin no en diu res clar i sovint es desvia del tema: obviant les preguntes curioses d’Anne, enceta un diàleg paral·lel, en el qual li mostra que coneix detalls de sa casa, dels seus costums i de la seua intimitat. La cosa pareixeria un destrellat si no fora perquè davall d’esta aparent conversació de sords, en què cada u parla d’una cosa, hi ha latent una forta tensió sexual. Ella tremola davant de la seua presència, el to de veu d’ell és dominant, la té sotmesa. Chauvin també depén d’ella, necessita que li parle —el descans dels obrers és curt. Anne vol saber sobre la passió de la parella (la passió i la sexualitat que ella no té, que no sap desenvolupar) i vol sentir-ho de la veu d’eixe home que la té dominada. U podria dir que Chauvin és un mascle assassí i salvatge, i que Anne té ganes, necessitat i alhora por de ser presa per ell; que Anne busca una passió com la de la parella, encara que siga també destructiva, violenta, i puga acabar amb la seua vida.
(Text actualitzat en febrer de 2025)
Comentaris