La paraula de la setmana: «panera»

Escrita per Josep -

Ací teniu una paraula recurrent en les festes nadalenques. Una panera és un recipient rectangular o ovalat fet de juncs, vímens o canyes, per a posar roba o altres objectes, com ara el pa. És, també, un sinònim de cistella. 

La paraula panera es gasta per a referir-se a la panera de Nadal, que és la cistella plena de torró, mantegades, vi, pernil i altres productes que les empreses solen regalar als seus treballadors en estes dates.

Se diu que algú té cul de panera (o un cul com una panera) quan té el cul molt gros.

(Text actualitzat en octubre de 2024)

Comentaris

Anònim ha dit…
que bonic, això de l'avi...
25 de desembre del 2010, a les 3:11
Monique LaMer ha dit…
josep lluís, hi ha una expresió en "panera" que no et dic ara per ser educada en Nadal....però ja t´ho comentaré :)
Que passes Bon Nadal i Feliç any Nou.
Un abraç
25 de desembre del 2010, a les 12:39
Josep ha dit…
Anònim: Gràcies. Bonic... sí, supose que com ho escric sona així. Em fa gràcia perquè, quan em van contar esta història, la reacció fou més bé fer-se creus, entre riures, en pensar com era la vida abans i com és ara. I bé, també pensant com era el iaio (no precisament un sant...). Però eixa és una altra història :)

Monique: No puc esperar perquè em digues eixa expressió!
29 de desembre del 2010, a les 7:03
Monique LaMer ha dit…
Molt bé, com que ja han passat uns dies, i ja no estem en "festes-festes", et diré la expresió:
el cul com una panera!
no és molt innovadora, però és un clàssic, i ara ja sabem perquè!
Un abraç
4 de gener del 2011, a les 1:51
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació