He llegit: «La bíblia valenciana», de Rafael Tasis

Darrerament no tinc molt de temps per a escriure en el blog, però vullc recomanar-vos una lectura. Han tingut l’encert de regalar-me La bíblia valenciana de Rafael Tasis, una novel·la policíaca que m’ha tingut ben entretingut durant els meus viatges en autobús (i també alguna estona en el sofà quan s’acostava el final). Ha sigut, doncs, un xicotet plaer. No sé si dir que és un clàssic, però pareix una obra significativa en la literatura catalana, puix és considerada la primera del gènere policíac escrita en esta llengua; per cert, un català sense influència castellana (més prompte francesa: quina gràcia em feu trobar que el succés d’un diari era un fet divers).

L’obra es publicà en 1955, però l’acció té lloc molts anys abans, en els anys vint o trenta, en Barcelona. Això és interessant, perquè el text descriu l’ambient de barris, carrers i racons de la ciutat que hui dia, com és natural, han canviat. L’argument és el següent: el comissari Vilagut no sap traure l’aigua clara de la mort misteriosa de Gustau de Catllar, un noble català arruïnat que, aparentment, no tenia enemics. Però el seu amic Caldes, periodiste fantasiós i aficionat a les novel·les policíaques, utilitzarà els mètodes menys ortodoxos per a resoldre el cas, encara que això implique dur el seu amic comissari com cagalló per séquia. La pugna per un exemplar únic de la bíblia i altres morts apareixeran en escena, i el text ens mantindrà en tensió i amb bon humor fins al final.

Recomanada per a qui li agrade la novel·la negra, amb tocs d'humor i ben escrita.

[Descobrisc que l’autor és el traductor al català de la comèdia Volpone, del dramaturg i poeta anglés Ben Jonson, una sàtira sobre l’avarícia i la luxúria que vaig llegir fa uns anys per prescripció, i ho passí la mar de bé.]

(Text actualitzat en giner de 2025)