I ara, encara es voldran?

Escrita per Josep -
I quina tocàveu? Em demanen, got en mà i quasi a cau d’orella, a causa del volum de la música. Per un moment em quede en blanc i no em ve al cap el nom (em passa sovint): Still loving you, conteste finalment. Ah, sí (la coneix). I hui jo pense en eixa cançó (em du records entranyables de companyonia), en eixa gran balada rock d’un grup alemany que canta en un anglés de lletres simples però efectives. I aquesta cançó trista ve tristament al cas aquests dies. No per coses que em passen a mi (afortunadament), però sí per coses que em conten que passen o que han passat a uns altres, coses que en algun moment, sense remei i per un motiu o per un altre, passen a tothom.

Aquestes cançons bones i tristes, ¿ho són precisament perquè eixe lament no té remei, perquè no hi ha una eixida positiva possible? Igual que amb les set vides d’Antonio: després de cremar-ne sis, qui confia que l’última serà la bona? Qui se'l creu?

Però parem de dir obvietats. A banda, a mi no em toca ara pensar en aquestes coses. Però no pots evitar pensar: I ara, encara es voldran?



Still loving you
Encara et vull

Time, it needs time
To win back your love again.
I will be there, I will be there.

Temps, cal temps
Per recuperar el teu amor
Allà hi seré, allà hi seré

Love, only love
Can bring back your love someday.
I will be there, I will be there.

L’amor, només l’amor
pot tornar-me el teu amor algun dia
Allà hi seré, allà hi seré.

Fight, babe, I'll fight
To win back your love again.
I will be there, I will be there.

Lluitaré, nena, lluitaré
Per recuperar el teu amor
Allà hi seré, allà hi seré.

Love, only love
Can break down the walls someday.
I will be there, I will be there.

L’amor, només l’amor
Pot fer caure les parets algun dia.
Allà hi seré, allà hi seré.

If we'd go again
All the way from the start,
I would try to change
The things that killed our love.

Si tornàrem a començar
Des del principi
Tractaria de canviar
Les coses que mataren el nostre amor.

Your pride has build a wall, so strong
That I can't get through.
Is there really no chance
To start once again?
I'm loving you.

El teu orgull ha construït una paret, tan forta
Que no la puc travessar.
Realment no hi ha cap possibilitat
De tornar a començar?
Encara et vull.

Try, baby try
To trust in my love again.
I will be there, I will be there.

Intenta-ho, nena intenta-ho
Tracta de confiar en el meu amor de nou
Allà hi seré, allà hi seré.

Love, your love
Just shouldn't be thrown away.
I will be there, I will be there.

L’amor, el teu amor
No hauria de llançar-se a perdre
Allà hi seré, allà hi seré.

(es repeteixen estrofes)

Yes I've hurt your pride, and I know
What you've been through.
You should give me a chance
This can't be the end.

Sí, he ferit el teu orgull i sé
Pel que has passat.
M’hauries de donar una oportunitat
Aquest no pot ser el fi.

I'm still loving you.
I'm still loving you,
I need your love.
I'm still loving you.
Still loving you, baby...

Comentaris

Anònim ha dit…
La cançó no m'agrada massa. La veig massa "pastisset ensucrat". D'altra banda, més enllà de què et puguen passar coses roïnes, o que ensorren relacions, etc, allò important, trobe jo, és com resols el conflicte. Com deixes anar(-ho) quan no convé més esforç i com insisteixes, si cal, sense que això et supose massa dificultat.
Tal vegada, Antonio demana massa oportunitats, o tal vegada no. Això ho havia de saber ell. I ella.

Coralet
28 de juliol del 2010, a les 8:24
Josep ha dit…
Efectivament, Coralet pastisset ensucrat n'és una bona definició :) Per això va triomfar tant. Tots estem a voltes un poc pastís, no?
29 de juliol del 2010, a les 13:29
Monique LaMer ha dit…
A mí si m´agrada la cançó...és cert que és ben dolça però hi han de més empalagoses...ja diuen que els grups heavies escriuen les millors balades. A mi el que em fa sempre pensar quan sent una cançó com esta és si en el moment d´escriure-la l´autor passava per un moment així, si estava enamorat, si no, si patia de desamor, o si era un "recurs estilístic".... i si de veritat era tan romàntic com deixava vore en la composició.
La veritat és que sóc una romàntica i sempre pense que si, que encara es volen tant.
2 d’agost del 2010, a les 12:56
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació