Hablar en valenciano causa estrés

Escrita per Josep -
Los psicólogos Ferran Suay y Gemma Sanginés, de la Societat Valenciana de Psicologia, analizan en un estudio "el estrés añadido" que soportan los valencianohablantes al resistirse a cambiar de idioma cuando interactúan con hablantes de la lengua dominante, el castellano. En su libro "Sortir de l'armari lingüístic" proponen consejos para rebajar esta tensión personal y sentirse bien al elegir la lengua propia. [Llegiu la resta de l'article ací].

Vos hi estresseu, vosaltres?

Comentaris

Monique LaMer ha dit…
Gens ni miqueta, Josep Lluís! El que m´estressa és quan tinc que passar d´una llengua a un altra i acabe barrejant-les :)
2 de juliol del 2010, a les 2:38
Coralet ha dit…
Hola, justament estava pensant en això l'altre dia. Perquè, per exemple, quan vaig a la parada del bus, i pregunte, si ja ha passat el setze, poques vegades m'entenen. I dubte entre canviar o continuar dient setze. M'estresse... encara no he sortit de l'armari!!

Salutacions
2 de juliol del 2010, a les 6:07
Josep ha dit…
Monique, és cert que passa, durant mig segon et sents un poc estúpid :S

Coralet, si no vols canviar de llengua jo et propose ser didàctica (hi ha qui fins i tot ho agraeix) i aclarir: el número setze, i si no funciona, digues el setze, el dieciséis. Així els ajudaràs a aprendre el número.

I, per descomptat, sempre contestar de bon humor.
2 de juliol del 2010, a les 6:35
AlfredRussel ha dit…
Més que estressar-me, el que sovint aconsegueixen algunes "converses" (per dir-li d'alguna forma) és traure'm de polleguera. Compta com a estrès?
Prenc nota de la proposta didàctica i de bon humor. Però em tem que hauré de completar-la amb til·la...
2 de juliol del 2010, a les 7:54
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació