La paraula de la setmana: «aguaitar»
Un altre verb per a la llista: aguaitar vol dir observar, mirar atentament, vigilar. En valencià a sovint l’utilitzem quan escodrinyem, des de dins de casa, lo que ocorre fora. Diem «aguaitar per la finestra» o «aguaitar pel balcó». El sentit de vigilar de la paraula es percep bé si penseu en els conceptes que porten el substantiu guaita, com ara les torres de guaita, eixes talaies defensives tan importants en la costa de l’antic Regne de València, o les Penyes de Guaita de la localitat de Puçol, una paret de roca que mira cap a la mar (i que, per cert, és un lloc a on habitualment es practica l’escalada).
El verb aguaitar també es pot usar el verb simplement com a sinònim de mirar. Per exemple, no és estrany sentir ad algú dir ¡aguaita! quan vol que el seu interlocutor es fixe en alguna cosa o que atenga al que està a punt de dir-li.
En Catalunya, segons he sentit, el verb també es diu prou, però en la variant guaitar, sense la a. Recorde el lema d’un supermercat de Barcelona: Guaita, quins preus!
Quant a l’orige de la paraula, ve del germànic wahten, que vol dir vigilar, observar. Wahta, al seu torn, vol dir la guàrdia o la guarda.
(Text actualitzat en octubre de 2024)
Comentaris
Al meu poble, la Pobla de Vallbona, sempre hem utilitzat aguaitar en totes les accepcions que arreplega el diccionari de les dues paraules.
Una abraçada i enhorabona pel bloc
Francesc, gràcies per aquesta accepció. Seria "anar a veure què fa i avisar-lo d'alguna cosa", ¿veritat? No crec que estiga en cap diccionari, el pronom li no és el que s'espera d'un transitiu com «aguaitar».
Gràcies pels comentaris
Per cert, jo haguera posat un quadre de Hopper, perquè mira que té quadres de dones aguaitant per la finestra :)