Esperant per abraçar la sirena

Escrita per Josep -


Vos deixe aquesta cançó que algú ha encertat a recomanar-me amb molt bon criteri i sensibilitat. Què dir-ne... Bonica, trista i emocionant. Un gran descobriment aquest Tim Buckley.

Long afloat on shipless oceans
I did all my best to smile
'Til your singing eyes and fingers
Drew me loving to your isle
And you sang Sail to me Sail to me
Let me enfold you
Here I am Here I am
Waiting to hold you

Lluny surant per oceans sense vaixells
Vaig fer tot el que vaig poder per somriure
Fins que el cant dels teus ulls i els teus dits
M’atragueren a la teua illa
I vas cantar navega «cap a mi, navega cap a mi
Deixa’m abraçar-te»
Ací estic, ací estic
Esperant per abraçar-te

Did I dream you dreamed about me?
Were you hare when I was fox?
But now my foolish boat is leaning
Broken lovelorn on your rocks,
For you sing, "Touch me not, touch me not, come back tomorrow
O my heart, O my heart shies from the sorrow"

Vaig somiar que somiaves amb mi?
Eres llebre quan jo era rabosot?
Però ara el meu bot ridícul vincla
Amor no correspost destrossat contra les teues roques
Perquè vas cantar «no em toques, no em toques, torna demà
Oh el meu cor, el meu cor es plany de dolor»

I'm puzzled as the oyster
I'm troubled at the tide:
Should I stand amid the breakers?
Or should I lie with Death my bride?
Hear me sing, "Swim to me, Swim to me, Let me enfold you
O my heart, O my heart is waiting to hold you"

Estic confós com l’ostra
Atordida en la marea
Hauria de restar entre les ones?
O hauria de jaure amb la Mort, la meua promesa?
Escolta’m cantar «Nada cap a mi, nada cap a mi, deixa’m abraçar-te
Oh el meu cor, el meu cor està esperant per abraçar-te»

Comentaris

Monique LaMer ha dit…
Normalment en estes casions me calle, però huí no puc. En el concert de Heroes del Silemcio a València, minuts abans de començar a tocar, se sentia esta cançó, però en la versió de Cocteau Twins, que t´envie....és un estil diferent, però molt més trista, si cap...

http://www.youtube.com/watch?v=4mUmdR69nbM
17 de juny del 2010, a les 6:58
Josep ha dit…
Vaja, Monique, gràcies per l'enllaç.

És curiós, però ara que hi pense sí que havia sentit abans esta cançó, de fet en la versió que ara em passes, puix jo vaig estar al concert d'Héroes, però a Saragossa. I ara caic en què degueren posar esta mateixa cançó!

Jo sóc un gran fan d'Héroes (l'únic grup del qual em puc dir fan), el concert va ser, malgrat tot (Bunbury es quedà sense veu) emocionant.

Salut!
17 de juny del 2010, a les 7:48
noséqui ha dit…
he passat per ací de casualitat..i sí és una cançó trista, però molt bonica.
17 de juny del 2010, a les 12:17
Josep ha dit…
Noséqui, benvinguda siga la casualitat. No coneixia el teu blog.

Salut!
17 de juny del 2010, a les 13:36
Monique LaMer ha dit…
Jo no sóc tan Fan d´Heroes com tu, m´agraden i algunes cançons em pareixen fantàstiques, però l´oportunitat d´anar la concert era única i no vaig voler deixar-la passar. Va ser impresionant, d´eixes ocasions que pots dir "jo estava allí".
17 de juny del 2010, a les 14:14
Anònim ha dit…
Entre la versió d'aquestes Coco i la de Tim Buckley, jo em quede amb la de Buckley's father.
Sí, és un descobriment ;)
Conec a gent que anà a Saragossa, al concert, i crec que em contaren que Bunbury es llançà al públic. Aquest home està un poquet tronaet, no?
17 de juny del 2010, a les 21:53
Tirant al cap ha dit…
Preciosa aquesta cançó. No havia escoltat mai l'original. Jo coneixia l'altra, la de This Mortal Coil. La posaven en tots els concerts d'Héroes al començament de les actuacions, potser des de la gira del seu segon disc. I em porta molts i molt bons records!
19 de juny del 2010, a les 5:06
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació