La paraula de la setmana: «llepó»

En esta carta, un subordinat adula el seu superior

Llepó és la paraula que utilitzem en valencià per a referir-nos a un adulador, a la persona que afalaga servilment ad algú per a guanyar-se la seua voluntat. En català també es pot dir –amb més o manco grosseria– llepa, llepaire, llepaculs, rentacares o llagoter. Este adjectiu prové del verb llepar (fregar amb la llengua), i a sovint s’utilitza quan l’adulador està en una situació d’inferioritat de classe respecte de la persona adulada. Vos pose un parell d’exemples trets d’internet:

Hi ha qui és valencià i sap qui és son pare i sa mare i hi ha qui és valencià i vol ser espanyol alhora, és a dir un llepó de l'amo, perquè això és Espanya respecte de nosaltres: l'amo fill de puta.

Del blog de Toni Cucarella

Mi abuelo me contó una clasificación que hacían los recolectores de naranja de la gente. "Eixe és un llepó". El concepto de mamón (llepó es un chupón), para aquellos esclavos que se doblegaban ante el amo.

Comentari en un fòrum anarquiste

A més de tota una ringlera de substantius més o manco sinònims amb el sentit de llepó o adulador, també hi ha en valencià diverses maneres de referir-se a l’acció d’adular, de comportar-se de manera complaent amb una altra persona. Per exemple la locució «ballar els nanos» [ad algú], o siga, riure-li les gràcies, afalagar-lo quan el tenim davant, per a quedar bé. Esta expressió ve de la tradició dels gegants i nanos, del costum d’anar els nanos a ballar davant de les cases principals per a obsequiar els senyors en la festa del Corpus. Altres expressions amb el mateix significat són garbellar l’aigua ad algú o fer la gara-gara. En qualsevol cas, tenim prou expressions i paraules en valencià per a expressar esta idea, de manera que podem estalviar-nos el castellanisme ser un pelota, o hacer la pelota, puix podem dir «ser un llepó» i «ballar els nanos».

Ha ha, però tampoc has canviat tant des del col·legi! (Este llepó no usa la tàctica més adequada)