He llegit: El asombroso viaje de Pomponio Flato

Feia anys que no llegia res d’Eduardo Mendoza, a pesar de les contínues i insistents recomanacions d’un amic. El cas és que ha caigut a les meues mans este El asombroso viaje de Pomponio Flato, que vos recomane perquè és un llibre molt divertit. La historieta tracta del filòsof grec Pomponio Flato, que vaga per territoris ignots buscant una aigua suposadament maravellosa que aporta el coneiximent absolut. De tant de beure aigües de diversos llacs i rius –i de no menjar gens– Pomponio patix unes incòmodes caguetes i la seua vida depén de la bona gent que el socorre pel camí. Després de ser segrestat per nòmades àrabs i d’apegar-se a roda d’una legió romana, anirà a parar a Nazaret. Sempre a canvi de la promesa d’un plat de llentilles, ajudarà un xiquet nomenat Jesús per salvar son pare, José, el fuster del poble, que ha estat condemnat a ser cruxificat per l’assassinat d’un ciutadà ric; un crim que, per descomptat, José no ha comés.

La novel·la, com ja es veu, té un rerefons històric que Mendoza coneix bé, i del qual es riu. Parodia la societat del moment, la idiosincràsia dels àrabs, dels jueus i dels romans que convivien llavors en Galilea. Pomponio és una espècie de Don Quixot, i la investigació de l’assassinat és un destrellat i una improvisació contínua, divertida entre altres coses per com està narrada, amb un correctíssim verbo castellano, un llenguatge altiu expressament inadequat per al que s’està contant. En fi, fa goig quan la literatura et fa riure i passar una bona estona de fruïció i relax.

(Text actualitzat en febrer de 2025)