La paraula de la setmana: revolta

Escrita per Josep -
revolta en una carretera
La paraula de hui té molt a vore amb la vida diària: el trànsit, els cotxes, el camí a la faena... Una revolta és el tros de camí, carretera o riu que es desvia a dreta o esquerra i deixa temporalment la línia recta. En català també és pot dir revolt, en masculí, però pareix que els valencians la preferim femenina. Hi ha gent que diu curva en lloc de revolta, però curva és un mot clavat al del castellà que els diccionaris no accepten. En tot cas seria «corba», però eixa paraula no s’utilitza en este context, sinó com a adjectiu (una línia corba, un bec corb) i com a substantiu en contexts estrictament gràfics (corba analítica, corba de nivell). Per tant, parlarem d’una «revolta perillosa» i d’una carretera amb moltes revoltes, de les revoltes d’un circuit...

Reivindique hui esta paraula nostra. Per sort, tenim una expressió que ens la recorda: «Menjar més que una revolta de riu», és a dir, menjar molt.

Comentaris

Francesc Vera ha dit…
Certament, els camins del terme eren plens de revoltes, però, ves per on, a partir d'un moment que jo no sabria datar exactament, tot i que els camins continuaven tenint revoltes, les carreteres ja en tenien, de curves.
2 de desembre del 2009, a les 12:55
Vicent Terol ha dit…
M'agrada la recopilació de paraules que fas, Josep Lluís. Solen ser mots que no faig servir però els meus pares sí, que els tinc a la ment.

Tinc associada la paraula "revolta" a una corba, però particularment pronunciada.


Salut!
2 de desembre del 2009, a les 14:30
Josep ha dit…
CISTELLA: És curiós eixe fenomen que descrius. Potser en el canvi d'un món rural a un d'urbà s'han perdut o estan perdent-se moltes paraules perquè els referents han canviat o desaparegut (noms de ferramenta, per exemple). Això és normal. Però crec que hem d'anar amb compte de no empobrir la llengua perdent paraules com aquesta, de plena vigència.

VICENT: Gràcies, m'alegre que t'agrade. L'objectiu és eixe, tindre-les en ment i, sobretot, en la llengua!
9 de desembre del 2009, a les 6:49
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació