La paraula de la setmana: «rebentat»

M’he adonat que quasi sempre les «paraules de la setmana» són verbs. ¿Tal volta tenen els verbs més pes en la llengua que un prescindible substantiu? ¿Constituïxen la columna vertebral d’un idioma? ¿Donen potser més possibilitats, més joc? Siga com siga, a partir d’ara tractaré de no deixar de banda substantius i adjectius, pobrets.




La d’esta setmana és una paraula que em fa l’efecte que s’ha substituït pel seu equivalent castellà en la llengua parlada de determinades zones. Com a mínim en la ciutat de València i les comarques centrals. Carajillo és una de les paraules d’ús habitual que el parlant d’estes zones reconeix, si es para a pensar-ho, com a no genuïna del valencià, però no deixa d’utilitzar-la perquè no coneix el vocable valencià o bé ha deprés la forma catalana cigaló, que és com es diu en Barcelona, però sap que si la diu en un bar d’un poble valencià podria produir-se una situació d’incomprensió.

Jo era, mal que em pese, u d’eixos parlants que desconeixia la paraula rebentat. Fins que un dia consultí un diccionari i la vaig descobrir. Preguntí a la família i les amistats valencianoparlants de l’Horta i ningú no l’havia sentida abans. I una vesprada que aní amb uns amics a la terrassa d’un bar de la plaça Xúquer de València, una cambrera simpàtica i riallera nos atengué en valencià, i a mi se m’ocorregué demanar-li un «rebentat de whisky». Sorpresa, la xicona m’entengué. Jo, encuriosit, li preguntí d’a on era (descartí immediatament que de la capital), i ella em digué que era d’un poble que per desgràcia ja no recorde, però diria que era de la Safor. Me comentà que ella entenia i gastava amb naturalitat el substantiu rebentat. Molt de temps després, m’enterí que esta és una paraula normalíssima, també, en les Illes Balears.

Incloc esta paraula en la llista de parauletes setmanals amb l’esperança que, si hi ha lectors fidels o esporàdics d’este blog que, com jo, desconeixien esta paraula tan fonamental –segur que en seran pocs, que vos agrada molt estar pels bars– la utilitzen d’ara en avant en el seu establiment alcohòlic habitual.

L’origen de «rebentat», per cert, és –¡com no!– verbal. Rebentar un café és, segons el Diccionari català-valencià-balear, mesclar-lo amb un licor que li traga la fortor o li suavitze el gust. Ara bé, segons quin licor utilitzem, el que fem més prompte és enfortir-lo... En català també en diuen «perfumat» o «cigaló». El cas de «perfumat» és bastant clar; el de «cigaló» és més fosc: pareix que prové de «cigala» (membre viril), perquè antigament esta beguda se servia en uns gots alts i prims, de forma fàl·lica. Seria així un cas paral·lel del castellà, ja que «carajo» també fa referència en eixa llengua al penis... Però també hi ha qui diu que «carajillo» prové del coratge –corajillo– que prenien els hòmens que anaven a la guerra quan prenien este beuratge.

Actualment, el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua definix la paraula rebentat com a la «beguda que consistix en café amb un raig de licor, especialment conyac».

(Text actualitzat en giner de 2025)