Senyals en Bulgària

Escrita per Josep -
senyals curiosos Bulgària
Hui la cosa búlgara va de senyals. El primer és de la porta d’una discoteca del centre de Haskovo: Està prohibit entrar amb armes al local. Sobtat, preguntí a un paisà si estava permés tindre armes en Bulgària. Es pensà un poc la resposta: «No és legal, però supose que posen l’advertiment perquè és prou normal que la gent de camp sí que en tinga». L’explicació em resulta una miqueta parca...

senyals curiosos Bulgària

Este senyal és un poc més simpàtic. És de la part posterior d’un autobús, també en Haskovo. La imatge s’explica per ella mateixa: Mantingau la distància de seguretat...

(Text actualitzat en juliol de 2024)

Comentaris

Sergio Sánchez ha dit…
Aquesta senyal (la de la pistola) també em va sobtar la primera vegada que la vaig veure a Bulgària. A Sofia es veuen sobretot en determinades discoteques i "locals" que tenen grans tot-terrenys de luxe aparcats a la porta, i als bancs (¿?). A les "discos" penso que les senyals volen dir "aquest lloc ja està gestionat per gent que té pistoles (aka. mafia) i no volem problemes", i als bancs... bé, als bancs, més o menys el mateix :)
14 de setembre del 2009, a les 3:16
Josep ha dit…
Vaja! O siga que ara el que fan és avisar que vages amb compte amb els de dins no siga cosa que t'engeguen un tret! hehehe. Com està el món...

Als bancs sí que em vaig fixar que hi havia un seguretat o un policia amb pistola. Em van dir que era normal a qualsevol sucursal...
14 de setembre del 2009, a les 13:10
Joan ha dit…
Sí que van forts a Bulgària
16 de setembre del 2009, a les 3:53
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació