La paraula de la setmana: «xitxo»

Escrita per Josep -


Xitxo és la paraula que utilitzem per a referir-nos als gossos, especialment si són xicotets i no de raça. És també molt comú dir el diminutiu xitxet. L’etimologia de la paraula és, segons el Diccionari català-valencià-balear, la imitació de la interjecció /xitx/, amb la qual «s’incita el gos perquè envesteixi». Esta informació és una miqueta paradoxal, ja que costa imaginar que un gosset d’eixe tamany puga atacar amb èxit... La imatge que vos adjunte és prou il·lustrativa; però, ben mirat, no sé si al gos de la foto el podríem anomenar xitxet strictu sensu, perquè sí que és de raça: se’l coneix com a gos rater valencià (emparentat o similar al ca rater mallorquí), i segur que a molts de vosaltres vos resulta familiar.

Actualització de 2024: Xitxo té entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Comentaris

Comtessa d´Angeville ha dit…
El meu gosset pesa cinquanta kilos i també li dic txitxo!
4 de febrer del 2009, a les 14:11
José GDF ha dit…
No havia sentit ni llegit encara eixa paraula, Josep Lluís.

Pot ser no conec la llengua tant com em pensava...
7 de febrer del 2009, a les 8:27
Anònim ha dit…
A la Vila Joiosa es diu, quan tens els cabells malament o sense cap forma, tens el monyo de xitxo xDDDD
21 de juny del 2010, a les 13:36
Anònim ha dit…
Per la meua zona (entre Tarragona i Castelló) s'utilitza la paraula una mica despectivament i per a gossos que no són de cap raça coneguda i sense amo. "Xitxo, fuig d'ací, passa cap allà!!!"
Salutacions!!
Raquel
25 de novembre del 2010, a les 2:25
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació