Isabel Garcia i Canet al Ca Revolta
Dijous passat estiguí en Ca Revolta, en el recital de poesia d’Isabel Garcia i Canet. L’acte tenia un doble vessant, poètic i musical. La poetessa de Pego va compartir l’escenari amb el cantautor Rafa Xambó. Ambdós havien acordat el repertori que cada u interpretaria, deduïsc que de temàtica comuna, de manera que hi havia una alternança d’un poema d’ella amb una cançó d’ell. L’acte tingué, doncs, un sabor eclèctic ben curiós. D’una banda, tinguérem el privilegi de sentir la càlida veu d’Isabel declamar els seus propis poemes. Del fons de la sala estant, qui escriu estes línies ―que tot siga dit, consumix poesia quasi de manera anecdòtica― va discernir poemes d’imatges mediterrànies, que reflexionaven sobre el fet de l’escriptura, parlaven de l’amistat, narraven les vides curioses dels habitants del centre de València, suggerien sexualitat... Caldrà fer una lectura atenta del seu poemari Claustre.
D’altra banda, a Rafa Xambó no el coneixia més que de nom. Tanmateix, mentres el sentia em paregué reconéixer la seua veu d’haver-la sentida en alguna ràdio. Em sorprengué gratament i em feu riure el seu estil socarró, com fa l’ullet als xicotets plaers de la vida. Em feu la impressió que era un hedoniste declarat. El cantant es trobava a gust en l’escenari i es notava la complicitat entre ell i l’escriptora.
Ací podeu llegir els poemes d’Isabel Garcia Incertesa, La caverna i Santa Catalina.
Isabel va ser guardonada amb el XXVI premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó. El seu poemari Claustre ha sigut publicat per 3i4. Val 10 euros i el podeu trobar en el Centre Octubre de la ciutat de València.
D’altra banda, a Rafa Xambó no el coneixia més que de nom. Tanmateix, mentres el sentia em paregué reconéixer la seua veu d’haver-la sentida en alguna ràdio. Em sorprengué gratament i em feu riure el seu estil socarró, com fa l’ullet als xicotets plaers de la vida. Em feu la impressió que era un hedoniste declarat. El cantant es trobava a gust en l’escenari i es notava la complicitat entre ell i l’escriptora.
Ací podeu llegir els poemes d’Isabel Garcia Incertesa, La caverna i Santa Catalina.
Isabel va ser guardonada amb el XXVI premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó. El seu poemari Claustre ha sigut publicat per 3i4. Val 10 euros i el podeu trobar en el Centre Octubre de la ciutat de València.
(Text actualitzat en febrer de 2025)
Comentaris
molt bona i suggestiva descripció del recital que anares. La veritat és que aquests poetes valencians tenen sort que tu anessis al recital, perquè fas que, sense conèixer-los de res, t'agafin ganes de llegir-los.
Per cert, el més important:
Quins eren aquests petits plaers de la vida als quals picava l'ullet Xambó?
Coincideixen amb els teus?
Deixa'ns-ho saber!
Què vol dir un estil socarró?
Molt interessant, molt interessant...
Fins aviat.
Pel que vaig destriar en directe de les lletres d'algunes cançons de Xambó, em va fer la impressió que l'amor, el sexe, tractat d'una manera un poc humorística, era bastant recurrent, i em va fer molta gràcia. Salvant les distàncies, em va recordar una miqueta Tomeu Penya. A banda, feia comentaris entre cançó i cançó, en què es confessava admirador de personatges que havien estat polèmics pel seu libertinatge.
Socarró vol dir burleta, irònic, descarat, desvergonyit (em sembla que és un castellanisme :S)
Coincideixen amb els meus? Mira-ho ací i jutja tu mateix
Salut i pessetes
Salutacions
És més bé greu, no?
Bé, ja saps que n'opine del llibre,
estic buscant el poema dels milions...
al cap de 4 anys et descobrisc igual ara ja t'has posat nom... o has perdut la fel pel carrer perquè ausades...
Com és la veu greu? ben orgullosa que n'estic,...tota la vida...i e llibre, i el poema del milió...tu eres anònim ...no cal dir res més....