diumenge, 7 de març de 2010

La paraula de la setmana: «llepó»

En aquesta carta, un subordinat adula el seu superior

Llepó és la paraula que utilitzem en valencià per referir-nos a un adulador, a algú que afalaga servilment un altre per guanyar-se la seua voluntat. En català també es pot dir –amb més o menys grosseria– llepa, llepaire, llepaculs, rentacares o llagoter. El mot ve del verb llepar (fregar amb la llengua), i sovint s’utilitza quan l’adulador està en una situació d’inferioritat de classe respecte de la persona adulada. Vos pose un parell d’exemples trets de la xarxa:

Hi ha qui és valencià i sap qui és son pare i sa mare i hi ha qui és valencià i vol ser espanyol alhora, és a dir un llepó de l'amo, perquè això és Espanya respecte de nosaltres: l'amo fill de puta.
Toni Cucarella dixit

Mi abuelo me contó una clasificación que hacían los recolectores de naranja de la gente. "Eixe és un llepó". El concepto de mamón (llepó es un chupón), para aquellos esclavos que se doblegaban ante el amo.

Comentari en un fòrum anarquista

A més de tota una rastellera de substantius més o menys sinònims amb el sentit de llepó o adulador, també hi ha en català diverses maneres de referir-se a l’acció d’adular, de comportar-se de manera complaent amb una altra persona. Per exemple la locució «ballar els nanos» [a algú], o siga, riure-li les gràcies, afalagar-lo quan és davant per quedar bé. Aquesta expressió ve de la tradició dels gegants i nanos, del costum d’anar els nanos a ballar davant les cases principals per obsequiar els senyors en la festa del Corpus. Altres expressions amb el mateix significat són garbellar l’aigua a algú o fer la gara-gara. En qualsevol cas, tenim prou expressions i mots en la nostra llengua per expressar aquesta idea, així que ens podem estalviar el castellanisme ser un pelota, o hacer la pelota, puix podem dir «ser un llepó» i «ballar els nanos».


Ha ha, però tampoc has canviat tant des del col·legi! (Aquest llepó no està usant la tàctica més adequada)

5 comentaris:

Francesc Vera ha dit...

Tanmateix, se'n diu llepó a les algues d'aigua dolça que hi ha a les sèquies. El llepó forma una mena de llargues llengües que pel corrent de l'aigua fan un moviment com de llepar. Aleshores, l'ús figurat del mot "ser un llepó" és molt més contundent, perquè implica un grau de llepar superlatiu. També hi ha l'expressió "llepar-la", que és l'acció que fan els "llepons": "sempre va llepant-li-la".

german ha dit...

tal i com l'expliques té tot el sentit. Jo l'havia sentida i usada, i la sent i l'use, però mai amb el significat d'adulador. Per a mi un llepó és un "xivato", qui delata o traiex algú. Salut!!

Francesc Vera ha dit...

German, xivar-se potser entre dintre de les atribucions del llepó, però el terme té més l'accepció "llepaculs", almenys sempre l'hem emprat d'eixa manera.

Josep Lluís ha dit...

Francesc: molt curiós això de les algues, mai hauria posat anomenar-les així!

German: curiós això, perquè ser un delator és una de les coses que pot fer un llepó, un gos fidel de l'amo.

Gràcies per les vostres aportacions! Sempre s'aprén de vosaltres :)

Anònim ha dit...

Amb el mateix sentit, a la Vila en diem "mamaló".