Llepó és la paraula que utilitzem en valencià per a referir-nos a un adulador, a la persona que afalaga servilment ad algú per a guanyar-se la seua voluntat. En català també es pot dir –amb més o manco grosseria– llepa, llepaire, llepaculs, rentacares o llagoter. El mot ve del verb llepar (fregar amb la llengua), i a sovint s’utilitza quan l’adulador està en una situació d’inferioritat de classe respecte de la persona adulada. Vos pose un parell d’exemples trets d’internet:
Hi ha qui és valencià i sap qui és son pare i sa mare i hi ha qui és valencià i vol ser espanyol alhora, és a dir un llepó de l'amo, perquè això és Espanya respecte de nosaltres: l'amo fill de puta.A més de tota una ringlera de substantius més o manco sinònims amb el sentit de llepó o adulador, també hi ha en valencià diverses maneres de referir-se a l’acció d’adular, de comportar-se de manera complaent amb una altra persona. Per exemple la locució «ballar els nanos» [ad algú], o siga, riure-li les gràcies, afalagar-lo quan el tenim davant, per a quedar bé. Esta expressió ve de la tradició dels gegants i nanos, del costum d’anar els nanos a ballar davant de les cases principals per a obsequiar els senyors en la festa del Corpus. Altres expressions amb el mateix significat són garbellar l’aigua ad algú o fer la gara-gara. En qualsevol cas, tenim prou expressions i paraules en valencià per a expressar esta idea, de manera que podem estalviar-nos el castellanisme ser un pelota, o hacer la pelota, puix podem dir «ser un llepó» i «ballar els nanos».
Mi abuelo me contó una clasificación que hacían los recolectores de naranja de la gente. "Eixe és un llepó". El concepto de mamón (llepó es un chupón), para aquellos esclavos que se doblegaban ante el amo.Comentari en un fòrum anarquiste
Ha ha, però tampoc has canviat tant des del col·legi! (Este llepó no usa la tàctica més adequada)
5 comentaris:
Tanmateix, se'n diu llepó a les algues d'aigua dolça que hi ha a les sèquies. El llepó forma una mena de llargues llengües que pel corrent de l'aigua fan un moviment com de llepar. Aleshores, l'ús figurat del mot "ser un llepó" és molt més contundent, perquè implica un grau de llepar superlatiu. També hi ha l'expressió "llepar-la", que és l'acció que fan els "llepons": "sempre va llepant-li-la".
tal i com l'expliques té tot el sentit. Jo l'havia sentida i usada, i la sent i l'use, però mai amb el significat d'adulador. Per a mi un llepó és un "xivato", qui delata o traiex algú. Salut!!
German, xivar-se potser entre dintre de les atribucions del llepó, però el terme té més l'accepció "llepaculs", almenys sempre l'hem emprat d'eixa manera.
Francesc: molt curiós això de les algues, mai hauria posat anomenar-les així!
German: curiós això, perquè ser un delator és una de les coses que pot fer un llepó, un gos fidel de l'amo.
Gràcies per les vostres aportacions! Sempre s'aprén de vosaltres :)
Amb el mateix sentit, a la Vila en diem "mamaló".
Publica un comentari a l'entrada