Mai vos ha passat que trobeu en un llibre una paraula que no coneixíeu, i a l’endemà mateix la sentiu dir en la boca d’algú? Mai no heu llegit un llibre que esmenta, de passada, un lloc on heu estat recentment, o que coneixeu bé, o en el qual fins i tot vos trobeu en el moment precís de la lectura? Són casualitats que no deixen de sorprendre’m. «Quina parida», direu, però és que enguany me n’estan passant un fum. L’última va ser fa un parell de caps de setmana, que anava jo en el tren Euromed llegint un article de Joan Francesc Mira que parlava, precisament, dels seus viatges en aquest tren (!). Durant el mateix trajecte, m’assabentí que l’escriptor valencià visqué en un barri del Cap i casal que jo conec molt bé... les casualitats em persegueixen!
Aquesta era una petita excusa per parlar-vos d’un llibre bastant susceptible de ser llegit al tren, al bus... en qualsevol d’aquests mitjans de transport que hem convertit en llocs de lectura per no morir-nos de l’avorriment davant la visió dels mateixos edificis i voreres de tots els dies, o la conversa insulsa de les senyores del costat. Es tracta, doncs, d’«Una biblioteca en el desert», un recull d’articles de Mira –petits assaigs, curtets curtets– que aquest antropòleg, traductor i escriptor paisà nostre ha publicat al llarg dels anys en diferents mitjans de comunicació. Les seues mini-reflexions abracen tant la Història, la sociolingüística i la mitologia, com les simples anècdotes personals de viatges. És bastant entretingut, amanoset si no teniu massa temps per llegir, i interessant perquè incita a llegir i saber més sobre els temes de què parla. Temes que a vegades sonen a xinés, i que d’altres, se’ns apareixen tan propers.
Aquesta era una petita excusa per parlar-vos d’un llibre bastant susceptible de ser llegit al tren, al bus... en qualsevol d’aquests mitjans de transport que hem convertit en llocs de lectura per no morir-nos de l’avorriment davant la visió dels mateixos edificis i voreres de tots els dies, o la conversa insulsa de les senyores del costat. Es tracta, doncs, d’«Una biblioteca en el desert», un recull d’articles de Mira –petits assaigs, curtets curtets– que aquest antropòleg, traductor i escriptor paisà nostre ha publicat al llarg dels anys en diferents mitjans de comunicació. Les seues mini-reflexions abracen tant la Història, la sociolingüística i la mitologia, com les simples anècdotes personals de viatges. És bastant entretingut, amanoset si no teniu massa temps per llegir, i interessant perquè incita a llegir i saber més sobre els temes de què parla. Temes que a vegades sonen a xinés, i que d’altres, se’ns apareixen tan propers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada