He llegit: «Una biblioteca en el desert»

¿No vos ha passat mai que, en un llibre, trobeu una paraula que no coneixíeu i al sendemà mateix la sentiu dir ad algú? ¿No heu llegit mai un llibre que esmenta, de passada, un lloc a on heu estat recentment, o que coneixeu bé, o en el qual inclús vos trobeu en el moment precís de la lectura? Són casualitats que no deixen de sorprendre’m. «Quina parida», direu, però és que enguany me n’estan passant un fum. L’última va ser fa un parell de caps de setmana, que anava jo en l’Euromed llegint un article de Joan Francesc Mira que parlava, precisament, dels seus viatges en eixe tren. Durant el trajecte, m’assabentí que l’escriptor valencià visqué en el barri de la Torre, que jo conec bé. ¡Les casualitats me perseguixen!

Esta era una xicoteta excusa per a parlar-vos d’un llibre susceptible de ser llegit en el tren, en el bus... en qualsevol dels mitjans de transport que hem convertit en llocs de lectura per a no morir-nos de l’avorriment davant la visió diària dels mateixos edificis i voreres, o la conversació insulsa de les senyores del costat. Es tracta de Una biblioteca en el desert, una arreplega d’articles de Joan Francesc Mira –xicotets assaigs, curtets curtets– que este antropòleg, traductor i escriptor paisà nostre ha publicat al llarg dels anys en diferents mitjans de comunicació. Les seues minireflexions abracen tant la història, la sociolingüística i la mitologia com les simples anècdotes personals de viatges. És prou entretingut, amanoset si no teniu massa temps per a llegir, i interessant perquè incita a llegir i saber més sobre els temes de què parla; temes que a vegades sonen a xinés, i que altres vegades resulten tan pròxims.

(Text actualitzat en febrer de 2025)