La paraula de la setmana: «escamar» / «escamnar»
Esta setmana em detinc en una altra paraula que no he sentit dir a persones menors de cinquanta anys. És escamar. No és difícil vore que la parauleta ve de escama, que en valencià vol dir escàndol, avalot, cridadissa. Així, fer o armar escama es això: pegar crits i fer soroll.
A partir d’ací, i havent vist els diferents usos que atorga el Diccionari Català-Valencià-Balear al verb escamar (fugir, caminar, enganyar, fer agafar recel...) m’interessen els dos que jo conec: en primer lloc, «escamar a algú», que és bonegar, renyar; en segon lloc, «escamar-se» (amb el pronom se), és a dir, escandalitzar-se. Una cosa t’escama quan et sorprén desagradablement, et molesta, t’indigna, et deixa astorat.
A sovint he trobat escamar junt amb escamnar (amb n). De fet, la variant sense n no apareix en el diccionari normatiu de l’IEC amb estos significats, de manera que deduïxc que és la manera valenciana de pronunciar escamnar.
A partir d’ací, i havent vist els diferents usos que atorga el Diccionari Català-Valencià-Balear al verb escamar (fugir, caminar, enganyar, fer agafar recel...) m’interessen els dos que jo conec: en primer lloc, «escamar a algú», que és bonegar, renyar; en segon lloc, «escamar-se» (amb el pronom se), és a dir, escandalitzar-se. Una cosa t’escama quan et sorprén desagradablement, et molesta, t’indigna, et deixa astorat.
A sovint he trobat escamar junt amb escamnar (amb n). De fet, la variant sense n no apareix en el diccionari normatiu de l’IEC amb estos significats, de manera que deduïxc que és la manera valenciana de pronunciar escamnar.
Amb tot, és curiós que, a pesar significar el mateix, es dona en les dos paraules etimologies diferents: es diu que escamnar ve del llatí vulgar *scattimare, del gòtic *skatijan 'avaluar', encreuat amb el llatí aestimare 'estimar', que donà escatmar, escanmar, escamnar i escatimar. En canvi, sobre escamar es diu que prové del castellà escamar (Hacer que alguien entre en cuidado, recelo o desconfianza). Si això és aixina, i escamar fora un castellanisme, notem que la paraula en eixa llengua prové del llatí desquamāre, i significa «Recelos que alguien tiene por el daño o molestia que otra persona le ha causado, o por la que teme».
¿En què quedem? No sé vosaltres, però jo no m’aclarixc. En qualsevol cas, vos deixe un parell d’exemples il·lustratius:
«En el veïnat ja ningú s’escama perquè digues eixes barbaritats» (= s’escandalitza)
«¡M’ha armat una escama!» (= m’ha bonegat)
«¡M’ha armat una escama!» (= m’ha bonegat)
I un tret d’un diari electrònic, de rabiosa actualitat:
«Parlant del País Valencià, m’escama i m’escandalitza que els valencians “exiliats” a Catalunya facin tan poc soroll amb el “cas Gürtel” i l’impacte brutal que té sobre la vida política valenciana la imputació del president Camps».
PS: Per favor, no vos escameu d’un post tan llarg, que ja s’ha acabat.
Actualització de 2024: Tant escamar com escamnar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La forma sense n és la prioritària.
Comentaris