¿Saps?

L ’ etiqueta que mos definix i mos diluïx Ahir pensava en els noms i els cognoms , eixes etiquetes que, combinades en certa manera, mos individualitzen, però que alhora, paradoxalment, compartim amb tantíssims (a sovint milions) individus. El valor personalitzador dels noms propis fa que els atorguem unes connotacions interessants que, si ho penses, són absurdes. Però existixen. Per exemple, conec el cas d’una xica que avorria el nom del seu xicot perquè coincidia amb el d’un personatge polític nefand. Eixa aversió seua va crear problemes en la parella... però, ¿què anava a fer el xic, canviar-se el nom? No és l’únic cas: sé d’algú a qui en les últimes coades de la seua relació li pegà per anomenar la nóvia amb el nom compost, sanceret (posem per cas, Maria Dolors ), perquè l ’ hipocorístic que utilitzava fins llavors ( Lola ) li resultà, de sobte, vulgar. Senyal que la relació no anava massa bé. Noms amb càrrega emocional No tot són casos tan extrems. També sol passar que hi han noms...

Stone cold , un altre tema de Rainbow, tret del seu Best of . Any 1982. Este viatge no canta Dio, sinó Bobby Rondinelli. Stone cold Fred com el marbre Every night I have the same old dream About you and me and what’s in between So many changes, so many lies Try to run, try to hide From everything that I feel inside But I can’t escape you, or your frozen eyes Searching in the darkness Fading out of sight Love was here and gone like a thief in the night Cada nit tinc el mateix ensomni Sobre tu i jo i lo que hi ha al mig Tants canvis, tantes mentires Intente córrer, intente amagar-me De tot lo que sent dins de mi Però no puc escapar de tu, dels teus ulls gèlids Buscant en la foscor Es perd de vista L’amor estava ací i se n ’ ha anat com un lladre en la nit [Tornada] Stone Cold And I thought I knew you so well Stone Cold Can’t break away from your spell Fred com el marbre Pensava que et coneixia tan bé Fred com el marbre No puc separar-me del teu enxís Another dark and empty night If I was...

Mengui és la manera col·loquial en valencià de referir-se a un servidor, és a dir, a u mateix; és l’equivalent de el menda del castellà i s’utilitza exactament igual que en la llengua veïna, és a dir, amb un ús emfàtic i normalment jocós, com podeu vore en els exemples següents: ¡Ep! No ho trenques que això és de mengui! ¿T’estàs rient de mengui? Ha començat a tronar i la mengui té pànic als llamps, així que he decidit acabar la jornada. ( ací ) Mengui porta poc de temps pel fòrum. ( ací ) Estic content d’haver descobert esta paraula, que he sentit en boca de la meua iaia. Pel que em diuen, és un vocable prou conegut per generacions anteriors a la meua i, a més, podria tindre un orige ben interessant: m’informen que ben probablement provinga del caló, de la llengua del gitanos, en la qual, pareix, mangui significa «jo». «Mengui», per tant ―pronunciat amb e oberta―, podria ser una deformació d’esta paraula (s’hi donaria, doncs, un fenomen similar al de la paraula «caqui» que, com sabe...

Feia temps que tenia ganes de llegir més coses de George Orwell o, si voleu, Eric Blair, eixe periodiste anglés d’ull incisiu i prosa clara, que conegué bé l’autoritarisme i que sempre tractà de denunciar-lo, a través la ficció o per mitjà de cròniques. Recorde els porcs tirans i cobdiciosos d’ Animal Farm ( La rebel·lió dels animals ), la vida vigilada i les tortures de 1984 , i també el recorde ad ell, avorrit i fumant en les trinxeres del Front d’Aragó en Homenatge a Catalunya . Així que agarrí de la biblioteca una obra seua que no és tan coneguda: Down and out in London and Paris ( Sense ni cinc a París i Londres , si llegiu la versió catalana) en una còmoda edició de Penguin. Este ha sigut el meu últim company d’autobús. El llibre no és ficció, és una crònica de l’època en què el propi autor vixqué en la misèria; primer, en París ―narració que ocupa la major part del volum― i després en Londres. Curiosament, pareix que trià esta vida voluntàriament, després d’haver prestat servi...

This blog is temporarily out of order

Sense massa temps per a escriure, tan sols vull penjar-vos una cançoneta senzilla i contundent, molt alemanya i  thrashmetalera , que va molt bé per a espavilar qui matineja un dia de vaga per arribar a l’hora a un lloc, o per a animar a qui no es pot permetre fer migdiada. Això de la fòbia, per cert, no vos recorda  aquell gran  hit  del heavy metal ? Is there something after you, Something after you? Is there something after you? Will it get you? Can you feel the panic in you, Feel the panic in you? Can you feel the panic in you? Will it break you? Hi ha alguna cosa darrere de tu? T’agafarà? Pots sentir el pànic dins teu? Et destrossarà? Paranoia, Coming from within, Taking over, Symptoms of an everlasting... Paranoia, Ve de dins, s’empara de tu Símptomes d’una eterna... Phobia Fòbia Is there someone following you, Someone following you? Is there someone following you? Are you dreaming? Is someone taking your life from you, Taking your life from you? Is someone tak...

No t’aturrulles, dona, no n’hi ha per a tant! Aturrullar és confondre, torbar o atordir algú de manera que no sap què dir, què ha de fer, com comportar-se davant una situació. Podem aturrullar algú amb preguntes incòmodes, a força de donar-li órdens o de donar-li pressa. Una situació també pot provocar que ens  aturrullem , com per exemple parlar en públic, o davant d’algú que ens posa nerviós. També aturrullar-nos per excés de faena. Un sinònim de la paraula és atabalar (i atabalar-se ); un altre de significat semblant i més modern seria estressar-se . Tot i que s’escriu amb o , la pronúncia més comuna arreu del domini lingüístic és amb u , ço és, aturrullar . L’origen del mot, sembla, és castellà .  Actualització de 2024: el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dona entrada a les variants  aturrullar i atorrollar , i la forma principal és amb u .