¿Saps?

Esta notícia m’ha cridat l’atenció. La socialista Leire Pajín ha portat al Senat una proposta que em resulta positiva: la possibilitat per als senadors de parlar, en la Cambra Alta, en qualsevol de les llengües oficials de les comunitats autònomes de l’Estat. I em pareix positiu, senzillament, perquè sempre és bona notícia que el valencià es puga usar en qualsevol esfera de la societat, dins o fora de les nostres fronteres lingüístiques. La part del parlament de Pajín que ha escarotat els senadors i alguns mitjans de comunicació espanyols ha vingut quan la socialista ha fet part del seu discurs ―simbòlicament, uns segons― en basc, valencià i gallec. A pesar que Leire s’ha expressat en “llengües espanyoles”, alguns senadors (vos podeu imaginar de quins partits) han preferit aücar-la a escoltar-la i ha calgut cridar a l’orde diverses vegades… Com dic, la proposta em pareix bona. Una vegada hem vist el discurs, ja podem passar a comentar altres detalls, matisar coses, o a fer-nos pregunte...

Una saquinada és un bac o bacada molt gran, una trompada, una caiguda que implica una bona sacsada o un colp. Per exemple, si caus per l’escala o algú t’espenta fort, o si t’esvares i caus fent un moviment brusc. Se sol dir «pegar-se una saquinada», i col·loquialment se pronuncia saquinà .

Si em feren les preguntes «¿Quina és per a tu la millor banda de heavy metal de tots els temps?» ( heavy a seques, clar) o «¿Quin grup he de començar a sentir per iniciar-m’hi?» la resposta seria, sense dubte, Judas Priest , la banda britànica que ha conreat una llarga i profitosa trajectòria i que ha fet i fa vibrar diferents generacions de jóvens. Una de les seus cançons més exitoses i populars va ser Breaking the Law , de l’àlbum  British Steel  (1982), coneguda per la seua tornada apegadissa i pel seu caràcter rebel. Violant la llei narra la història d’un home aturat que sent fracassat en la vida i decidix trencar amb això de manera radical. Musicalment és molt més senzilla i simple que la majoria de cançons de la banda ―de fet, originalment no té ni solo de guitarra―, i també molt divertida. La historieta que conta el videoclip no té desperdici, està plena de detalls humorístics. Ja no se’n fan com estos… Apareix el vocaliste de Judas, Rob Halford, cantant en el seient...

El passat dissabte 17 d’abril se celebrà en València, com sabeu, una concentració contra la manipulació informativa de Canal 9 i a favor de la pluralitat en les ràdios i televisions que són de tots els valencians; uns mitjans que, per desgràcia, oferixen una visió de la realitat distorsionada que afavorix un partit polític. La impressió que m’emportí és que l’acte fon un èxit, a pesar dels imprevists. En arribar a la plaça de la Mare de Déu, comproví una miqueta sorprés que a més dels que veníem expressament a concentrar-se, s’ajuntava gent que venia a col·laborar amb un mercat solidari que pareix que coincidia amb esta activitat. Per tant, al principi m’era un poc difícil fer-me una idea de quanta gent havia vingut amb la idea de manifestar-se. No obstant, poc després se feu rogle i poguí comprovar que els concentrats ―que potser eren  concentrats + curiosos ― arribaven a ser-ne uns quants centenars. Darrere de la xicoteta plataforma (un palet) a on s’havia de fer el parlament, un...

La paraula que reivindique esta setmana es referix a un estat físic. Oix ,   en valencià, significa nàusees, repugnància o fàstic. Quan un aliment no se t’ha assentat bé i tens agonia, pots dir «tinc oix» o «m’ha vingut un oix». Esta paraula no s’usa només en situacions posteriors a una menjada desafortunada; la locució «fer oix»  (o « donar oix ») s’utilitza també per a referir-se a coses o situacions que provoquen una repugnància no necessàriament física, sinó un profund desgrat.  En valencià hi han altres expressions equivalents en a fer oix, com ara  «fer agonia»  i  fer fàstic ;   potser esta última és la més divulgada per l’ensenyament reglat del valencià i la literatura valenciana actual. Dic que reivindique la paraula oix perquè és una llàstima que el castellanisme  asco nos faça oblidar que tenim paraules i expressions genuïnes en valencià per a expressar eixa sensació. Si els nostres pares i iaios les usen, ¿per què nosaltres...

Elisabet Roig, des del seu blog De passeig , m’ha concedit el premi Vale a pena ficar de olho nesse blog ; o siga, ha recomanat als lectors del seu blog pegar una ullada al meu. Em fa molt de goig que li agrade el meu ―per dir alguna cosa― quadern de bitàcola de reflexions d’anar per casa, apunts inconstants i intranscendents i recomanacions particulars. Gràcies. Els mems o cadenes són una eina molt útil per a dinamitzar la blogosfera i ampliar les nostres lectures. Seguiré les condicions d’este i vos recomanaré altres 10 blogs que lligc de tant en tant:  Neandertal total : Blog d’humor en què s’inventen notícies falses i desgavellades, amb titulars i muntatges fotogràfics d’un destrellat absolut. Boníssim si voleu riure.  Do de llengua : La lingüista elitista (com s’autoanomena ella), a peu de carrer i càmera en mà, ens mostra les pifiades lingüístiques d’establiments, institucions, etc.  Vent d Cabylia : Ja el deveu conéixer, i si no, pegueu-li una ullada. Vice...

Perquè estic fart de vore debats televisius precuinats, en què tots els tertulians tenen la mateixa opinió, amb matisos insignificants. Perquè estic cansat que s’ometa informació i que s’explique l’actualitat des d’un únic punt de vista, el d’un partit, el del que governa la Generalitat. Perquè estic fastiguejat que un mitjà de comunicació públic, que paguem tots, exercixca descaradament de plataforma propagandística d’eixe partit, i perquè això no està justificat per molta majoria de votants que els done suport. Perquè la democràcia i la participació ciutadana no és només votar cada ics anys. I perquè ens estan prenent el pèl contínuament, demà dissabte 17 d ’ abril , a les 18 hores , acudiré a la plaça de la Mare de Déu de València , a la concentració per la transparència i la pluralitat en Canal 9. ¿Vindreu?