Impressions de la concentració contra la manipulació a Canal 9
El passat dissabte 17 d’abril se celebrà en València, com sabeu, una concentració contra la manipulació informativa de Canal 9 i a favor de la pluralitat en les ràdios i televisions que són de tots els valencians; uns mitjans que, per desgràcia, oferixen una visió de la realitat distorsionada que afavorix un partit polític. La impressió que m’emportí és que l’acte fon un èxit, a pesar dels imprevists. En arribar a la plaça de la Mare de Déu, comproví una miqueta sorprés que a més dels que veníem expressament a concentrar-se, s’ajuntava gent que venia a col·laborar amb un mercat solidari que pareix que coincidia amb esta activitat. Per tant, al principi m’era un poc difícil fer-me una idea de quanta gent havia vingut amb la idea de manifestar-se. No obstant, poc després se feu rogle i poguí comprovar que els concentrats ―que potser eren concentrats + curiosos― arribaven a ser-ne uns quants centenars. Darrere de la xicoteta plataforma (un palet) a on s’havia de fer el parlament, una pancarta sostinguda per globus d’heli quasi se l’emporta el vent. Com m’havien promés, esta no portava el nom de cap partit polític, puix la mobilització pretenia ser exclusivament ciutadana (per cert, que aspira a convertir-se en plataforma). Ara bé, és cert que CCOO feu acte de presència amb una pancarta pròpia, i vaig vore també representants polítics com ara Enric Morera, del Bloc. És llògic, perquè la política informativa de Canal 9 s’ha guanyat l’enemistat declarada de tot aquell que no simpatitze amb el PP.
Josep Vicent Marqués, representant de Salvem el Cabanyal, fa la primera intervenció. Contràriament al que esperava, no parla directament sobre la polèmica i els problemes que patix este barri mariner, sinó que es llança amb un text un poc poètic (que podeu llegir ací), una metàfora que il·lustrava la falta de repercussió que té un fet si els mitjans de comunicació li giren l’esquena: el forn de Benifairó es crema però els mitjans no ho diuen. A pesar que no ho diguen, el forn s’ha cremat.
Me sorprengué el discurs de Romà de la Calle, exdirector del MuVIM (que, com sabeu, dimití arran de la censura que patí una exposició). Un parlament d’un home cult i de principis clars. En un parell d’ocasions l’emoció li tallà la veu. Quan pareixia que havia acabat, tornà a demanar la paraula i digué alt i clar que creia que havia arribat el moment que la gent actuara, parlara, reaccionara contra ―se sobreentenia― la censura del poder dels populars en la Generalitat. «¡Tenim la raó i la paraula!» era el lema amb què va acabar la seua intervenció i que el públic va corejar amb ell.
Per a amenitzar un poc la concentració, s’havia previst que els presents sentiren unes paraules de Xavi Castillo que l’humoriste havia gravat expressament per a la concentració. Però uns problemes tècnics (incompatibilitat de gravació en estèreo amb un canal mono o un problema per l’estil) no permeteren que se sentira bé i no fon possible escoltar el parlament. Amb tot, les quatre paraules que se sentiren feren riure un poc al públic.
(Text actualitzat en setembre de 2025)
Comentaris