Entrades

La paraula de la setmana: «ert»

Imatge
Este  bebé mamut siberià es quedà ert fa 40.000 anys... i fins hui Hui vullc parlar d’una paraula que s’utilitza prou en hivern. L’adjectiu « ert » significa dret i rígid , privat de flexibilitat. Un gos pot posar les orelles ertes quan nota algun perill; un gat posa la cua erta quan li acaronem el llom. Diem que una persona camina erta –« erta com un fus» , que solem dir– quan ho fa amb l’esquena molt recta i sense menejar massa els braços. I durant els dies de fred, diem que estem erts per a comunicar al nostre interlocutor que tenim molt de fred, que el fred ens ha deixat els membres rígids. Ert (i erta , erts , ertes ) se pronuncia amb una e ben oberta. La paraula és del segle XIV i ve del llatí erectus, erigĕre que vol dir «posar dret, redreçar, erigir». I una última curiositat: la paraula alerta prové de l’expressió italiana all’erta , que exhortava els soldats a posar-se erts (drets o rígids), o siga, a posar-se en guàrdia en cas d’atac. (Text actualitzat en giner de...

De frases cèlebres

Imatge
No sé què nassos estava buscant per Internet, quan em vaig topar amb una pàgina molt interessant (que, per descomptat, no tenia res a vore amb el que cercava però... en fi, no vos ha passat mai?) que m’ha fet passar una bona estona. El cas: es diu Patata brava , i jo la coneixia de sentir-la anomenar, però mai hi havia entrat. És una pàgina web de fòrums d’estudiants universitaris de tot l’Estat. La gent hi té blogs , penja apunts, etcètera –no sé ben bé com funciona. El cas és que té una secció de frases mítiques dels professors (o pixades fora de test , com bé diu la capçalera) ben divertida. Si hi feu una ullada, vos dona ha la possibilitat de triar qualsevol universitat, la facultat que vos interesse (fins i tot el professor en concret) i, gràcies a alumnes generosos, llegir les frases cèlebres [pifiades o animalades] dels profes; aquelles frases anomenades mítiques, perquè deixen la seua empremta en la ment de l'alumne, en l'imaginari dels universitaris, promoció rere pro...

No t'acostis a mi

Tu encens el meu foc , de Sau: tot un hit del pop-rock en català. No podria ser d'una altra manera. El tòpic de l'amor com a malaltia, barrejat amb un bis encomanadís que es repetix una vegada i una altra. Per cert, també val la pena sentir la versió que en feu Tomeu Penya en el concert homenatge a Carles Sabater . Malauradament no trobe ara cap enllaç per a sentir-la en línia. És realment emocionant.

La paraula de la setmana: «trespol»

Imatge
Besant el trespol, de Fred Muram Un amic de Riba-roja del Túria em recorda la paraula trespol , que sempre ha sentit dir a sa mare i a la seua iaia. Ell també la utilitza i vol compartir-la per a que no es perda. Doncs bé, quan parlem del trespol, en valencià, nos referim al sostre d’una habitació . Però mentres que sostre s’utilitza de manera més general (parlem del sostre d’un quarto, d’un edifici, un magatzem o de la navada d’una fàbrica) pareix que trespol se gasta en un context més reduït, per a referir-se únicament al sostre d’una habitació. Esta paraula tan interessant té accepcions diverses segons dialectes i contexts. També s’anomena trespol la mescla de materials (calç, tests picats, etc) i a la tècnica amb què es construïen antigament els sostres, però també el paviment de séquies, cisternes, terrats... Tal volta això explica el fet més curiós de tots, i és que en les Illes Balears diuen la paraula (a sovint pronunciada  trispol ) com a sinònim de sòl pavimentat . És a d...

He llegit «Temps de batuda», d’Enric Valor

Imatge
L’altre dia, en la llibreria, em seduí esta novel·la d’ Enric Valor , que comprí impulsivament sense saber que era la segona part d’una trilogia... Afortunadament, després he sabut que l’autor va enllestir les tres obres de manera que pogueren funcionar independentment, i de fet, he gojat molt amb la lectura. Fins ara, de Valor només coneixia les rondalles i alguns manuals de llengua, i tenia moltes ganes de conéixer la seua prosa més extensa. Entre claudàtors en teniu l’ argument : [ Els Genovard són una família benestant del poble de Cassana, que ha anat a menys després del desafortunat repartiment de l’herència familiar. Com a conseqüència de la dura situació econòmica, s’hauran de traslladar a Elda per a guanyar-s’hi la vida. El fill, Frederic, ens conta en primera persona com la família abandona el poble i com, al poc d’arribar a Elda, la mort del pare empitjora encara més les coses. El xicot havia estudiat, gràcies a l’esforç del pare, Filosofia i Lletres per a exercir de profess...

El «Guernica» en 3D

M'ha arribat este curiós vídeo d'una versió 3D del famós Guernica de Picasso. L'ha muntat una xica alemanya especialista en gràfics. Teniu més informació del muntatge a la seua pàgina web .

Tastet de pop: Amaral i Ivette Nadal

Imatge
Esta no és Amaral, però el seu nom hi rima ... Digueu-me desactualitzat , però encara no m'havia assabentat que la cantant aragonesa Amaral havia cantat en català, en una versió de la famosa cançó Camins , de Sopa de Cabra. Ho va fer en 2006, per al disc tribut que diversos artistes van retre a la banda empordanesa. L’àlbum es diu Poder tornar enrere , i també hi participa Enrique Bunbury amb la seua versió en castellà de Viure , que traduïx com a Vida . Per cert, trobe que Amaral ho fa francament bé . Però parlem un poc de pop en català actual: potser coneixeu Ivette Nadal , una jove cantant i poeta (o cantautora , si voleu) de Granollers, que està sonant últimament en algunes ràdios catalanes (o almenys a ICat FM , que és la que de vegades jo sent). El poc que he sentit d’ella són cançons senzilles, de tornades encomanadisses, dolça guitarra acústica i veu. Vos deixe dos temes seus, Aristòcrata (esta seria un poc el hit ) i Torno sol .