¿Saps?

No em puc aguantar de passar-vos l ’e nllaç a este documental que és una revolució en G oogle . Trobe que de segur vos farà reflexionar sobre tantes coses que ignorem del món en què vivim. Primer hi trobareu una interessant exposició del cristianisme com una mitologia astrològica. La segona part exposa el funcionament de la propaganda i de l ’ adoctrinament a què ens sotmeten els mitjans de comunicació, com controlen l ’ opinió i les actuacions dels ciutadans. Després s ’ hi tracta la geopolítica i l ’ economia global, i se centra en el monopoli del diners i el gasto militar. Tot gira al voltant dels atemptats de l ’ 11 de setembre i del pla d ’ expansió mundial dels Estats Units d ’ Amèrica. Hi ha religió, cultura, història, i filosofia. Sobretot, fa feredat descobrir la crueltat a què pot arribar l ’ ésser humà per pur interès econòmic. A pesar d ’ algunes coses tretes de context, les llògiques limitacions d ’ un documental i l ’ obvi factor d ’ especulació, vos assegure que no té ...

Albercoquer (Wikimedia Commons) Parant l ’orella i amb  una miqueta de paciència, i gràcies a l ’ ajuda d ’ alguna pàgina web i d ’ alguna  publicació en línia , he reconstruït la lletra del Romanç de l ’ albercoquer , que ma iaia recorda a trossos i mossos i canta de tant en tant. Fins ara, la lletra no l ’ havia trobada escrita en cap lloc. Si algú el coneix i hi veu algun error, li agrairé que m ’ ho diga. Si m’escolten senyores una miqueta, vos diré dos paraules d’una hermosa feta, d’un cas que ha passat: d’un gran home molt interessat, del Puig era el tal, algo bruto i molt irracional, creia ser molt pillo , i els amics li l’han pegat de primo en una passà molt xistosa i bonica i ben ideà . Tenia enmig de l’horta el bon cavaller, p ’ a regal de sa casa un albercoquer, tot ple d’albercocs, madurets, rogets i alguns grocs, i sempre temia que li entrara la rata algun dia. Dormia de nit baix de l’arbre en la manta arrupit, de por ...

Sempre m’ha atret especialment tot el que té a vore amb la Guerra Civil i de la postguerra, amb el nostre passat recent. Saber de primera mà –de les historietes de la iaia– l’estil de vida que duien, les calamitats que hagueren de passar... A vegades també viatge a eixe passat per mitjà de la literatura. Són dos maneres d’acostar-s’hi prou més entenedores que les lliçons d’història de l’escola. He gojat amb novel·les com ara  Homenatge a Catalunya , de George Orwell , o Tropes de xoc de Pere Calders , que descriuen en primera persona eixe món de la guerra que ara ens pareix tan llunyà, però que no ho és tant, puix com qui diu fa quatre dies. Es tracta de l ’ experiència vital dels nostres pares i avis, de la qual crec que nosaltres, de manera inconscient i indirecta, hem begut idees i comportaments. La novel·la que hui vos recomane, és Els plàtans de Barcelona (1966), de Víctor Mora . El seu creador, a més de ser l’autor del conegut tebeo Capitán Trueno , és un interessant escr...

Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

La meua visita a Turquia va despertar certa curiositat pels assumptes socials, culturals i polítics polèmics que estan en la palestra hui dia en eixe país, i no només per pur entreteniment, sinó perquè eixos afers a vegades ens toquen indirectament; fins i tot els podem relacionar amb conflictes en el nostre país, cosa que ens permet fer reflexions més crítiques sobre estos o inclús –gràcies a l’oportunitat de fer-hi comparancions– més objectives. Per això hui volia recomanar-vos la lectura dels articles de Mustafa Akyol, un periodiste turc que publica en turc i en anglés articles sobre els problemes del seu país, i ho fa des d’un punt de vista crític, i sobretot, no oficial. La seua pàgina web és esta , i ací vos en deixe una mostra, amb la traducció d’un dels seus articles ( read the article in English ). Ja em direu. La doctrina turca de la intolerància preventiva Els proverbis son a vegades útils per a captar el sentit de la cultura d’una nació. En especial pots aprendre mo...

L’altre dia, com tants altres, anava en l’autobús cap a València. En el seient de davant hi havia dos dones que parlaven de les seues coses com sol ser habitual, per a amenitzar una miqueta el viatge. No estava parant-los atenció fins que de la boca d’una d’elles isqué la combinació de paraules tabú –o almenys polèmiques– hui dia entre valencians: la denominació País Valencià . Parí l’orella per si no ho havia sentit bé, però no, la seua interlocutora ho va tornar a dir: Sí, sí, allí mismo, pasas por la plaza País Valenciano... He de dir que em sorprengué prou. ¿I a on està eixa plaça del País Valencià, si es pot saber? Busques en la via michelin o no ix en cap lloc. Després he sabut que eixe era el nom que durant la transició tenia la que ara ara coneixem com a Plaça de l’Ajuntament, que en temps pretèrits es digué Plaza del Caudillo. Eixe nom, del Caudillo , sí que li l’havia sentit a ma iaia. Pareix que el nom País Valencià, ara bandejat i maleït, que rebia la plaça encara el tenen...

El paratge de la Murta és un cordó muntanyós al terme municipal d’Alzira, més o manco en forma de V, que tanca una vall ideal per al recolliment dels habitants l’edifici que es troba al mig: el monestir de Santa Maria de la Murta. Eixim de Silla en dos cotxes de bon matí en direcció a Alzira. Als afores d’esta ciutat, per l’avinguda Vicent Vidal, hi ha un moment en què tombem a la dreta pel Camí de la Murta, per a on avançarem entre camps de tarongers. Una vegada arribem al lloc, observem que recentment hi han construït un aparcament. Un guardabosc demana les dades d’un de nosaltres i el nombre de persones del nostre grup, supose que per a controlar quanta gent visita el lloc. Comencem l’excursió per la falda de l’ombriu (imaginem la V inversa, el seu pal dret) que s’alça a la nostra dreta. Per la seua situació, esta part de la serra és més humida. Seguim les marques blanques i verdes i comencem a ascendir per una senderola als màrgens de la qual hi ha molta vegetació. Un ...