¿Saps?

Mireu com se’ls va quedar la cara als membres del jurat del programa Britain’s got talent (la seua versió del Operación Triunfo ) quan entrà en acció este venedor de mòbils de Bristol, Paul Potts. Feu una ullada al vídeo i digueu-me si no us ha conmogut, almenys, una miquiua. Paul Potts - Nessun Dorma Uploaded by oggys Ací teniu un parell de vídeos seus on canta alguns clàssics del gènere.

Feia temps que volia ensenyar-me a llegir un mínim en italià i no volia recórrer als típics llibres d ’ aprenentatge easy reading o contes per a xiquets, però  no sabia ben bé quin llibre seria adequat per al meu nivell bàsic de la llengua. Per això, va ser una sorpresa molt especial quan vaig rebre esta novel·la com a regal  (no hi ha millor regal que un llibre):  Io non ho paura  (Jo no tinc por), de Niccolò Ammaniti.   Està ambientada en un poble pobre del sud d’Itàlia, quatre cases aïllades envoltades de quilòmetres de camps de blat. Allí,  Michele, un xiquet de nou anys, ens conta en primera persona les seues escapades pels voltants del poble, sota un sol de justícia. A través d’una lectura fluida i agradable, i amb uns diàlegs molt vius, es dibuixa el perfil de cada personatge : el millor amic, el cap de la colla, la xiqueta innocent, la germana, la mare patidora, el pare sempre absent... Michele descobrirà un secret que no sap com afrontar. Un ...

¿Heu provat alguna vegada fer una reflexió crítica dels costums i la idiosincràsia del vostre país, del caràcter, del tarannà, de l’educació i inclús dels horaris de vida dels seus habitants? Si compareu tot això amb la situació en altres països amb cultures diferents, ix la vostra cultura ben parada? Pareix que hi ha qui, quan fa este exercici, n’ha tret conclusions com a mínim sorprenents... El debat queda obert. Have you ever thought critically about the customs of your country, its people’s temper and its idiosyncrasy? Ever thought about your habits, your countrymen timetables? If you compare all this with other countries with different countries and cultures, does your culture come out victorious? It seems that there is somebody who has carried out this exercise, and it has led him to surprising conclusions... He regrets being Spanish

Fa un temps estiguí buscant per internet alguna pel·lícula italiana que valguera la pena i que, de pas , m ’aprofitara  d ’activitat de comprensió oral  per al meu autoaprenentatge d ’ italià. I topí amb esta joia: La meglio gioventù és la història de dos germans les vides dels quals es voran capgirades per l’aparició d’una xica pertorbada psíquica. El film ens conta l ’ evolució d ’ una família i especialment les vides dels dos protagonistes, que acabaran agafant camins distints. A través de la història de la família es conten  moments concrets de la història recent d ’ Itàlia, com ara  l ’ al·luvió de Florència , els atemptats terroristes, els problemes dels treballadors i la emmigració de gent del sud cap a regions del nord del país. El vídeo que vos he penjat és un moment clau, previ a un punt d’inflexió de la pel·lícula, a on les imàtgens i la música diuen més que les paraules. La cançó del vídeo que he penjat ací, A chi , és del cantant italià Fausto Leali...

Esta excursió no ha sigut tan dura ni plena d’anècdotes com la que férem al Penyagolosa, però si una caminada ben bonica, ideal per a qui vullga iniciar-se en el senderisme. Es tracta d’un recorregut circular, i això és bo, perquè no cal refer el camí i tot lo que vorem serà nou. En realitat no pugem a cap cim, sinó que peguem la volta a la serralada. Punts d’interés? El Forat de Bèrnia, el Fort, i sobretot, les vistes. Comencem a ascendir des del peu d’una font, a través d’una senda cada vegada és més estreta i esvarosa a causa de les últimes pluges. Açò també ha provocat una abundància de vegetació a guisa de llançol verd, del qual, conforme ascendim, vorem sorgir les primeres roques grises. Dels clevills ixen margallons per totes bandes. Ja sabeu, la vida s’obri pas. Una volta estem prou amunt, les parets de roca que hi ha a la nostra dreta suen de tal manera que ens cauen gotetes al cap. Estes gotes ixen de diverses fissures i regallen paret avall. De tants anys d’esvarar p...

(mira versió en valencià) Today I want to share with you a song from the famous Italian band Ligabue . In the two years since I discovered the band, Marlon Brando è sempre lui has been one of the songs that roused the most good feelings in me, you know, it’s that song you listen to before going out or you put on your car radio when you’re feeling alright. Maybe it is because of its 80’s-90’s-like atmosphere you get from the keys, which reminds me of the times of bands like Loquillo y Trogloditas . Anyway, watch the video clip and form your own opinion. Bear in mind that it’s from 1990. Just in case somebody wonders about it, the song is introduced by a shout ( Steeella! Steeeella! ) which is taken from a scene from the film A Streetcar Named Desire , which is based on a play by Tennessee Williams. By the way, I recommend you to read the play carefully and then watch the film afterwards. Then you’ll realise how certain aspects of the original text were subtly censored in the film. ...

(read it in English) Hui vullc compartir amb vosaltres una cançó del famossíssim grup italià Ligabue . Des que fa cosa de dos anys vaig descobrir esta banda, Marlon Brando è sempre lui ha sigut una de les cançons que em transmet més positivitat. Ja sabeu, és el temàs que escoltes quan estàs animat, abans d’eixir de casa o en pujar al cotxe. Potser és per l’aire dels anys 80-90 que li dona el teclat, que em recorda el rotllo de bandes com Loquillo y Trogloditas . En tot cas, escolteu-la i formeu-vos-en la vostra opinió. Per si algú s’ho pregunta, la cançó és introduïda per un crit ( Steeella! Steeeella!! ) que correspon a una escena de la pel·lícula A Streetcar Named Desire (en castellà,  Un tranvía llamado Deseo ) , basada en l’obra de teatre de Tennessee Williams. De passada vos anime a fer una lectura atenta de l’obra i que vejau la pel·lícula després; així comprovareu com el film hagué de patir la censura de l’època . Doncs bé, en esta pel·li Marlon Brando apareix com un d...