Io non ho paura

Escrita per Josep -
Feia temps que volia ensenyar-me a llegir un mínim en italià i no volia recórrer als típics llibres d’aprenentatge easy reading o contes per a xiquets, però no sabia ben bé quin llibre seria adequat per al meu nivell bàsic de la llengua.

Per això, va ser una sorpresa molt especial quan vaig rebre esta novel·la com a regal (no hi ha millor regal que un llibre): Io non ho paura (Jo no tinc por), de Niccolò Ammaniti. Està ambientada en un poble pobre del sud d’Itàlia, quatre cases aïllades envoltades de quilòmetres de camps de blat. Allí, Michele, un xiquet de nou anys, ens conta en primera persona les seues escapades pels voltants del poble, sota un sol de justícia. A través d’una lectura fluida i agradable, i amb uns diàlegs molt vius, es dibuixa el perfil de cada personatge: el millor amic, el cap de la colla, la xiqueta innocent, la germana, la mare patidora, el pare sempre absent...

Michele descobrirà un secret que no sap com afrontar. Un secret que dona un gir sorprenent a la trama i transforma el que pareixia que era la història de la seua infància en un relat que posa de manifest les bogeries a què poden arribar els adults en el dur context de la pobresa del sud d’Itàlia.

Esta novel·la ha sigut tot un èxit en Itàlia, com ho demostra l’adaptació cinematogràfica que se n’ha fet. Vos la recomane tant per la història en si com per la destresa narrativa i comunicativa d’Ammaniti, en una llengua que com voreu, té molt en comú amb la nostra.

(Text actualitzat en març de 2025)

Comentaris

Unknown ha dit…
Vi la película hace 3 años más o menos en aquellos maravillosos años de Erasmus en Italia, y me encantó. No he tenido la oportunidad de leer el libro (vergüenza tendría que darme) pero si la peli me gustó asumo de sobra que el libro será mejor aún, siempre lo son. Buena elección!
20 de desembre del 2007, a les 4:03
Josep ha dit…
Doncs mira, si tens la pel·li a mà podem fer un intercanvi, encara ets a temps de llegir el llibre! ;)

Salut!
23 de desembre del 2007, a les 5:28
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació