Lectures en Normes del Puig

Fent un inventari dels llibres que he llegit o deixat a mitges al llarg dels anys, he preparat una llista de les deu primeres lectures que vaig fer segons la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, coneguda com a Normes del Puig. La majoria les vaig llegir fa temps; per això, més que una anàlisi exhaustiva, compartiré uns comentaris breus sobre les sensacions que em deixaren.

1/10. Lletania, de Chimo Lanuza

Fon la primera obra que vaig llegir en eixa normativa. Recorde la soledat d’una habitació, el desig insatisfet i l’homosexualitat com a tema latent. Encara que es tracta d’una novel·la, Lanuza introduïa ara i adés alguns versos (que, a mi, ho confesse, me costaven d’entendre). Siga com siga, la seua prosa té un lèxic ric.

2/10. En un temps llunta i un païs desconegut, de Federic Feases

En un univers distòpic, un professor universitari investiga llengües antigues mentres l’estat autoritari intenta censurar-lo. Esta és una novel·la de ciència-ficció original i entretinguda de llegir que, probablement, és una al·legoria de la situació del valencià com a llengua prohibida.

3/10. I la pau, de Miquel Adlert

Tracta sobre les inquietuds religioses del protagoniste. No poguí acabar-la: el moralisme catòlic em resultava pesat. Tal com ha explicat Vicent Simbor (Caplletra 10, 1991), el narrador omniscient domina absolutament la novel·la, substituïx els diàlegs amb el seu discurs i imposa una presència asfixiant que busca corresponsabilitzar el lector i inclús sermonejar-lo.

4/10. Vida i mort de Càmpio, de Vicent Lluís Simó Santonja

És una espècie de biografia. L’abandoní per falta d’interés i, sobretot, perquè era una edició molt descurada, plena d’errates i amb un estil poc cuidat.

5/10. El cas Forlati, de Felip Bens

Conta les peripècies d’un jove d’orige valencià educat en Londres que torna a la capital valenciana per a conéixer la família i obrir-hi una agència de detectius. El cas Forlati és una novel·la divertida, que més tard l’autor adaptà a la normativa oficial (Llibres de la Drassana, 2015), en la qual escriu actualment.

6/10. Proa a Illa Tortuga, de Josep Vicent Miralles

Una novel·la de conspiració política que, en alguns moments, me recordà l’estil de Ferran Torrent. Miralles, igual que Felip Bens, actualment escriu segons la normativa de l’AVL.

7/10. L’alqueria, d’Obduli Jovaní

Una novel·la costumista sobre el món rural valencià, narrada a través de la vida de Quico. Encara que la trama en si no m’enganxà, trobí molt interessant l’ús del lèxic propi del Maestrat.

8/10. Oració causal, de Chimo Lanuza

De nou l’autor de Lletania. Esta vegada, Lanuza conta la història de dos jóvens que, per motius laborals, compartixen pis en un poble llunt de la ciutat natal i allí descobrixen l’homosexualitat. Este és un tema present en altres obres de l’autor.

9/10. H4QRS (Hackers), d’Agustí Zacarés

La repressió policial davant d’unes protestes estudiantils porta una periodiste a investigar el fons de l’assumpt. Hackers és una novel·la de lectura àgil i entretinguda, encara que amb un final un peliu precipitat, al meu parer.

10/10. Poemaris d’Anfós Ramon

Incloc ací dos obres premiades del poeta de Russafa: La clau del llavi obert i Rapsòdia en carn per dins. En general, escriu versos evocadors i idees suggerents, com ara este poema IX de Rapsòdia en carn per dins: 

Soc com l’espigol silvestre / que es crema en casa del mort. / Soc el discipul i el mestre / del meu saber sense port. / Soc la reixa que es transmuta / separant intims reclams. / Soc la vigencia absoluta / de les sets i de les fams. / I perque soc com la tinta / que es fa deliri al paper, / vullc tindre la ma distinta / i escriure terra i voler. / Diras que soc massa coses / entre la calç i el perfum. / Tu mateix, si t'ho proposes, / ¡pots ser tenebra o ser llum!

Normativa i qualitat literària

Enmig del debat sobre la identitat i la filiació del valencià, a sovint se senten comentaris que qüestionen la qualitat literària de les obres escrites segons la normativa de la RACV. Però, realment, ¿l’ortografia o les tries morfològiques determinen per si mateixes el valor literari d’un text? La meua experiència com a lector és diversa: hi han llibres escrits en eixa normativa que m’han agradat molt i altres que gens ni miqueta, igual que passa amb qualsevol obra literària, estiga escrita en valencià o en un altre idioma.

Probablement, un factor que sí que condiciona la qualitat de les obres escrites segons la normativa de la RACV és una situació editorial precària i la falta d’un mercat consolidat. Àngel Calpe (2005) ho analitza en el seu treball sobre la producció en eixa normativa fins a 2004. Quan el procés editorial està poc professionalitzat, les fases d’edició —escriptura, valoració editorial, correcció i maquetació— solen ser més febles, cosa que facilita edicions poc revisades i texts descurats.

Siga com siga, si vols formar‑te un criteri literari, el meu consell és este: atrevix-te a llegir sense prejuïns en qualsevol normativa i valora les obres per tu mateix.