Lacreu: «La lexicografia ha de satisfer les necessitats dels parlants»
Lacreu ha destacat que una de les paraules que ha marcat l’any 2025 és dana, una sigla lexicalitzada que s’ha convertit en un vocable comú d’ús molt estés. En preguntar-li per la incorporació de garaig, ha explicat que es tracta d’un gal·licisme que ara conviu en el diccionari amb garatge, forma que continua sent la més habitual en la llengua escrita recent, probablement perquè fins ara era l’única reconeguda per la normativa. En canvi, considera garaig la forma majoritària en la llengua espontània, que ara el DNV inclou amb la marca «col·loquial». Lacreu interpreta eixa etiqueta com un indici «que l’hem interioritzat, que li hem donat la terminació habitual d’altres paraules de la llengua» i la reivindica com «una forma ben nostra».
Un altre dels térmens comentats en l’entrevista ha sigut Reixos, agregat al diccionari en 2025. Lacreu ha remarcat que és una denominació molt estesa, «des de pràcticament tot l’àmbit valencià fins a arribar a Andorra», una forma especial del plural de rei que s’ha especialitzat per a referir-se als d’Orient. Davant de les reticències d’alguns a acceptar Reixos, el lexicògraf afirma que «les festes es diuen com es diuen» i que no té sentit considerar incorrecta una forma tan arraïlada: «No podem dir als parlants que parlen malament; els parlants parlen com parlen, i la lexicografia ha d’ajustar-se a les seues necessitats».
Durant la conversació, l’entrevistat també ha aclarit el significat d’altres paraules afegides recentment al lèxic normatiu, com ara cacauada —una cosa mal feta, un bunyol— i també altres relacionades amb la dana, com ara riuà i pantanà, que ara habiten en el diccionari com a formes col·loquials de riuada i pantanada.
Mirant cap a l’any 2026 que ara comença, Lacreu avança que, a l’hora d’elaborar noves entrades per al diccionari, l’Acadèmia observa l’ús de la llengua en els mitjans de comunicació. Entre les possibles novetats que a hores d’ara estan documentant i valorant, ha mencionat les expressions donar canya (‘augmentar la intensitat i velocitat d’una cosa’) i ser una canya, (‘destacar en un àmbit’), el substantiu mantra amb l’accepció ‘idea repetida que guia un comportament’ i l’ús sense pronom del verb entrenar amb el sentit ‘preparar-se per a una prova deportiva’ en frases com ara Els atletes entrenen tots els dies (fins ara es prescriu el verb acompanyat del pronom: s’entrenen).
Finalment, Lacreu ha reflexionat sobre la influència de l’anglés i d’altres llengües en el valencià. Ha afirmat que el contacte lingüístic és inherent a qualsevol idioma i que «no podem crear murs», sinó que cal estar pendents de què es consolida i què no. Respecte a la incorporació i l’adaptació d’estrangerismes, considera que «quan els parlants són incapaços de distingir de quina llengua provenen, és que ja són nostres». En eixe sentit, defén que són els parlants els qui decidixen què els resulta útil en la comunicació quotidiana i què no. I la funció de la lexicografia hauria de ser observar, constatar i definir, més que no jutjar la purea o la impurea de les paraules.
Escolteu l’entrevista ací (minuts 15:30 a 30:50, aproximadament)
Comentaris