¿Saps?

Fent un inventari dels llibres que he llegit o deixat a mitges al llarg dels anys, he preparat una llista de les deu primeres lectures que vaig fer segons la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. La majoria les vaig llegir fa temps; per això, més que una anàlisi exhaustiva, compartiré uns comentaris breus sobre les sensacions que em deixaren i una reflexió final sobre la literatura elaborada segons les conegudes com a «Normes del Puig». 1/10. Lletania , de Chimo Lanuza Fon la primera obra que vaig llegir en eixa normativa. Recorde la soledat d’una habitació, el desig insatisfet i l’homosexualitat com a tema latent. Encara que es tracta d’una novel·la, Lanuza introduïa ara i adés alguns versos (que, a mi, ho confesse, me costaven d’entendre). Siga com siga, la seua prosa té un lèxic ric. 2/10. En un temps llunta i un païs desconegut , de Federic Feases En un univers distòpic, un professor universitari investiga llengües antigues mentres l’estat autoritari intenta...

Article publicat originalment en Lletraferit el 29/01/2026 En posar en marxa el cotxe, sintonitze la ràdio pública valenciana just quan, en un programa d’actualitat i entreteniment, la conductora de la secció musical llança esta pregunta al presentador: “¿Qui és el nostre cantant més internaciona l de tots els temps?“. Durant els segons que tarden a donar la resposta, a un servidor li venen al cap Raimon —per la seua presència en França— i Nino Bravo, un altre valencià molt recordat que triomfà en Llatinoamèrica. Quan es dona el veredicte, u se sent desconcertat: Julio Iglesias. Acte seguit, la conductora es disposa a anunciar qui és, segons ella, la nostra cantant més internacional. Esta vegada, m’estime més no especular i espere, prudent, la resposta: Rosalía. Més tard, ja en casa, escolte la secció sencera des del principi i comprove que el plantejament era un repàs d’artistes espanyols que han cantat en diverses llengües. No entrem a valorar els mèrits artístics i vocals de Jul...

En una entrevista a Josep Lacreu e n el programa La vesprada de la ràdio d’ÀPunt (02/01/2026), el cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’AVL valora positivament les últimes incorporacions al diccionari normatiu i reflexiona sobre el paper de l ’Acadèmia en l’evolució del valencià . Lacreu ha destacat que una de les paraules que ha marcat l’any 2025 és dana , una sigla lexicalitzada que s ’ ha convertit en un vocable comú d’ús molt estés. En preguntar-li per la incorporació de garaig , ha explicat que es tracta d’un gal·licisme que ara conviu en el diccionari amb garatge , forma que continua sent la més habitual en la llengua escrita recent, probablement perquè fins ara era l ’única reconeguda per la normativa . En canvi, considera garaig la forma majoritària en la llengua espontània, que ara el DNV inclou amb la marca « col·loquial». Lacreu interpreta eixa etiqueta com un indici «que l’hem interioritzat, que li hem donat la terminació habitual d’altres paraules de la lle...