La paraula de la setmana: «sullar»

Bebé que s'ha sullat la cara i el pitet

Des de Sella, a la Marina, em suggerixen que afigga a esta secció una paraula que no havia sentit mai. Es tracta de sullar, que significa embrutar-se o tacar-se. Pareix que sullar és la pronúncia popular en molts dialectes, però la normativa prescriu que la forma correcta del mot —almenys en l’escriptura— és sollar. Actualització de 2024: el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia valenciana de la Llengua arreplega tant la forma sullar com sollar, i dona preferència a la forma amb u.

També em faciliten alguns exemples:

T’has sullat les mans, llava-te-les.
T’has sullat la camiseta.
Ja t’has sullat, haurem de posar-te pitet.
T’has sullat amb el carbó de la ximenera.

Segons el meu informant, esta paraula està desapareixent. Em diu que a la gent d’uns trenta anys ja li sona estranya, i que està sent substituïda pel castellanisme mancharse. És una llàstima que la paraula es perda, i m’ha sorprés que siga substituïda per un castellanisme que el DCVB qualifica com a inusitat. Perquè el valencià té mots propis sinònims de sullar, com ara embrutar-se,  tacar-se o mascarar-se (si és de sutja), que jo pensava que eren d’àmbit molt general.

L’etimologia de sullar és incerta, però el DCVB el relaciona amb el francés souiller. Seguisc la pista d’este mot francés (ací i ací) i comprove que significa «tacar» i que s’usa molt en sentit figurat (macular, corrompre, infectar, violar una cosa sagrada). En esta mateixa llengua, el substantiu souille vol dir porcatera, o siga, el lloc fangós on jau el porc; este, al seu torn, prové del llatí suillus, que vol dir «de porc», animal que en la llengua mare es diu sus, suis.

Una paraula relacionada amb sullar és soll, que fa referència a la brutícia, als residus, a les restes d’alguna matèria. Per exemple, el soll que queda al fons d’una bossa de papes que ja t’has menjat.