Criatures d'ultratomba

L’editorial Tàndem acaba de publicar Criatures d’ultratomba, una antologia de relats vampírics i de terror d’autors europeus del segle XIX. L’aparició d’esta novetat em fa una il·lusió especial, ja que jo n’he sigut el traductor, i no puc amagar que estic content i satisfet d’haver col·laborat a acostar les narracions d’estos clàssics als lectors valencians. La selecció és la següent:

• «La família del vurdalak», de Tolstoi
• «Berenice», d’Edgar Allan Poe
• «L’esquelet del comte, o l’amant vampira», d’Elizabeth Caroline Grey
• «La morta enamorada», de Théophile Gautier
• «El vampir», de John William Polidori
• «Morella», d’Edgar Allan Poe
• «VYI», de Nikolai Gogol
• «No desperteu els morts», de Johann Ludwig Tieck

A pesar que el format i el plantejament de la col·lecció és juvenil, trobe que es tracta d’una arreplega perfectament vàlida per a lectors adults interessats a conéixer la literatura vampírica primerenca, o que simplement vullguen fer un tast dels relats de terror d’aquella època —de fet, diria que relats inquietants i desconcertants de Poe són més prompte cosa d’adults—. També és molt variat, i u s’hi troba tant atmosferes gòtiques (Tieck) com narracions d’aspecte més folklòric (la llegenda ucraïnesa de VYI, que a mi em recorda alguna rondalla de Valor). Un altre punt positiu de la compilació és com mostra la figura del vampir des de diferents punts de vista: des del bohemi i seductor de Polidori o la femme fatale de Gautier, fins al vampir com a víctima d’un experiment (Grey) o d’una espècie de malaltia (Tolstoi).

L’antologia és el primer número de la col·lecció Tomba oberta, i es preveu que hi haja un segon volum.

Copie ací, agraït, els elogis a la traducció que ha fet Pere Justo en el seu blog:

«Remarcable també la traducció, a càrrec de Josep Lluís Navarro. No se li ha passat per alt, a Pere Justo, l’esforç que fa el traductor per acostar el lèxic dels relats a l’estàndard valencià actual (incloent expressions no sempre habituals en els autors valencians com ara l’ús de l’objecte directe amb preposició, utilització sistemàtica del verb paréixer, possessius àtons en els usos habituals de l’oral valencià, mon pare, pretèrit imperfet de subjuntiu del verb veure, vera i no veiera, etc.) En fi, un apreciable esforç per acostar el registre escrit a la parla habitual valenciana, fet que sense dubte ha de repercutir a fer més proper a l’alumnat un text que acosta als jóvens valencians i per què no als de la resta del domini lingüístic, les narracions d’aquests clàssics del terror».

(Text actualitzat en febrer de 2026)