Reflexió lingüística i literatura.
Josep Lluís Navarro Peiró
La paraula de la setmana: «tonyar»
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Escrita per
Josep
-
La paraula d’esta setmana té a vore amb l’agricultura i me la proposen des de Silla, en l’Horta de València. Tonyar significa cavar o remoure la terra amb una aixada o un ganxo, per a cultivar-la.
No hem de perdre els matisos de la llengua. Atonyar no és exactament cavar. I el que has posat a la foto no són ganxos: una pala i una palafanga. A la Costera en diem "atonyar", que és la forma que recull el DCVB. I atonyar es cavar però profundament, per a la qual cosa solia usar-se, efectivament, els ganxos. Tanmateix, si feia temps que la terra no es treballava, llavors calia "rompre-la", tot i que per a aquesta feina es feia servir l'animal i una bona rella.
La foto no és, efectivament, d'un ganxo, sinó d'una pala i una fanga de pala. Penge esta, de Viquipèdia, perquè no té copyright, la qual cosa no vol dir que u no puga tonyar amb un ganxo, és clar.
El DCVB recull les dos, la forma «tonyar» i la forma «atonyar». Jo he sentit més la primera. Pareix que no és normativa, però, com veuràs, en esta secció incloc tant paraules normatives com d'altres que no ho són. Sempre hi pose paraules que jo utilitze o que he aprés de conversar amb gent.
Gràcies pel comentari, pels matisos que aporta i per enriquir l'apunt.
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici , pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de solucions excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions desgavellades i massa categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes. La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
La paraula d’esta setmana fa referència a l’acció del discòbol: en valencià, refilar significa llançar una cosa amb força. Vos en pose un exemple. A vegades, quan li prenc el pèl a la meua iaia, si estem a taula sempre m’amenaça dient-me «¡Q ue et refilaré el got...! » Per sort, mai ho ha fet, de moment... Una variant d’este verb és enrefilar . No he sentit dir gens esta paraula a gent de la meua edat, si bé és cert que no estem tot el dia llançant-nos coses. ¿És possible que refilar i enrefilar s’estiguen perdent i la gent només conega llançar i tirar ? Esta accepció de refilar la trobareu en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, però no en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, que només inclou refilar com a l ’ acció de cantar els pardals. (Text actualitzat en giner de 2025)
El significat de la paraula comboi és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o acomboiar ), que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Comentaris
A la Costera en diem "atonyar", que és la forma que recull el DCVB. I atonyar es cavar però profundament, per a la qual cosa solia usar-se, efectivament, els ganxos. Tanmateix, si feia temps que la terra no es treballava, llavors calia "rompre-la", tot i que per a aquesta feina es feia servir l'animal i una bona rella.
El DCVB recull les dos, la forma «tonyar» i la forma «atonyar». Jo he sentit més la primera. Pareix que no és normativa, però, com veuràs, en esta secció incloc tant paraules normatives com d'altres que no ho són. Sempre hi pose paraules que jo utilitze o que he aprés de conversar amb gent.
Gràcies pel comentari, pels matisos que aporta i per enriquir l'apunt.