Pedalant cap al clot de les tortugues

Escrita per Josep -
No em puc permetre fer un viatge llarg estos dies, però això no impedix que desafiem el mal l’oratge, agarrem les bicis i ens allarguem al clot de les tortugues a pedalar i desduir-nos una vesprada per la natura [Clic en les imatges per a ampliar-les].


La baixada al clot i la senda entre la bosquina. Després d'una estona d’asfalt, fa goig recórrer-les amb bici.


El clot de les tortugues. És un toll amagat als peus d’un tossal ple de pins a on acudix la gent a torrar. Antigament hi havien tortugues, i la gent inclús prenia el bany. Ara mateix el lloc necessita que l’esporguen de malea i de canyes.


Roca vora riu formada per molts cudols apegats, coberta de verdet.


Detall de la roca


Els líquens són un indicador de la qualitat de l’aire. Com més espècies en vejam, més net serà l’aire al nostre voltant. No obstant, crec que estos de color groc són molt comuns i n’hi ha inclús en les ciutats.


Sàlvia a la vora de la carretera. Deu el seu nom al mot llatí salvare, que fa referència a les propietats curatives de la planta. Fa molt bona oloreta.


Detall de sàlvia


Una xiqueta vola la milotxa. ¿Fa quants anys que no la vole?

(Text actualitzat en octubre de 2024)

Comentaris

Monique LaMer ha dit…
massa, segur però no tants com jo :P estic esperant a que el meu nebot siga un poquet mes gran per poder fer-ho junts.
un abraç
22 d’abril del 2011, a les 16:11
Josep ha dit…
Si és que som com xiquets :)

Supose que em queden uns quants anys per ensenyar a volar-la (recordaré com fer-ho?). No passa res, no tenim pressa vital :)
23 d’abril del 2011, a les 1:37
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació