La paraula de la setmana: «llanterner»

Escrita per Josep -
Antigament, quan un perol, una cassola o una paella es feia malbé ―li eixia un forat o perdia el mànec, per exemple―, la gent no tirava l’utensili al fem, sinó que llogava els servicis d’un llanterner per a que el reparara. El llanterner era la persona que arreglava atifells de la casa. Hui dia, en la societat de consum en què vivim, este ofici ha desaparegut; però no la paraula llanterner, que ha passat a fer referència al lampista, és a dir, a la «persona que col·loca o repara llums i instal·lacions elèctriques, d’aigua i de gas».

Actualització de 2024. En el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, les entrades llanterner i fontaner amb l’accepció susdita remeten a lampista.

En molts llocs es conserva la paraula llanterner amb el nou ús; en altres gasten la paraula fontaner.

¿Com anomeneu vosaltres la persona que ve a casa a arreglar-vos el lavabo o el vàter: fontaner o llanterner?

Comentaris

Unknown ha dit…
La coneixia... però q em diu de la paraula llumener per a referir-se a l'electricista?? las escoltat alguna vegada?? Jo sí, per ací l'horta nord.

salut!
13 d’abril del 2011, a les 8:04
Francesc Vera ha dit…
Jo he conegut els llanterners, seien a la porta de la casa i arreglaven les ferrades, els poals i coses semblants. Crec que el nom els venia de la "llanterna" que usaven (el "soplete" en castellà), potser per això al Principat en diuen "lampistes" perquè allà sembla que a la llanterna la denominaven "làmpada". A hores d'ara encara que a casa li diem llanterner, el terme fontaner s'hi sent dir molt més pel carrer.
13 d’abril del 2011, a les 8:30
Josep ha dit…
Gràcies per enriquir l'apunt amb més paraules i usos! Molt curiós això de «llumener», no la coneixia. I exacte, Francesc, pareix que «llanterner» es reserva per a usos familiars.

Amb lectors així fa goig escriure!
13 d’abril del 2011, a les 10:23
Francesc Vera ha dit…
Sí, també dèiem llumener, però ja fa temps que no la sent dir.
13 d’abril del 2011, a les 10:28
MEQUETREFE ha dit…
Al meu poble -Marina Baixa- també s'utilitza llumener. Llanterner no l'havia sentida mai. Per al fontaner, utilitzem "ferrer", però crec que és perquè la persona que es dedicava a fer treballs de fontaneria i de soldadura era la mateixa (els seus dos fills més majors són fontaners).
14 d’abril del 2011, a les 2:34
m'agrada ha dit…
Al Camp de Túria, actualment, es diu fontaner. Tot i que jo li dic llanterner. No tenia idea sobre l'origen de la paraula.
El terme llumener també s'ha utilitzat i encara és ben viva entre la gent més gran. La gent més jove ha substituit aquest mot per electricista.
Aquesta secció m'agrada moltíssim
15 d’abril del 2011, a les 1:38
Unknown ha dit…
A Oliva (La Safor) utilitzem la paraula llanterner de forma normalitzada
25 de maig del 2017, a les 14:59
Unknown ha dit…
Per favor prou de corrupcions en la llengua. Cal asesorarse abans d'escriure. Utilitzem la nostra llengua escrita i literària.
26 de febrer del 2020, a les 1:11
Unknown ha dit…
Jo de Potries la Safor conec la paraula però no he sentit mai utilitzar, per altra part s'utilitza llumero amb normalitat
15 de juny del 2020, a les 9:21
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació