He llegit: «Eben», de Ryszard Kapuściński

Arribí a Eben gràcies a recomanacions. Després, durant la lectura, alguns periodistes que conec en corroboraven la qualitat dient-me que l’autor és de lectura obligatòria en la carrera (potser precisament per ser obligatòria, no l’havien llegida. ¿A què em sona això?…) La veritat és que Ryszard Kapuściński no m’ha decepcionat. Eben és un mosaic d’escenes vixcudes per este periodiste polonés durant la seua experiència com a corresponsal de guerra en diversos països africans. Són una sèrie de capítols curts molt llegidors, a manera de breus reportatges, a on Kapuściński descriu, a voltes de manera caricaturesca, líders de revolucions i d’estats en procés de descolonització; explica l’origen d’alguns conflictes tribals ―especialment didàctic el dels utus i els tutsis―; però sobretot, el periodista hi reflectix les seues impressions a peu de carrer per pobles, ciutats i llogarrets africans. Descriu la pobrea, la calor, la lluita per la supervivència, la superstició, la religiositat i les singulars estructures socials africanes. I nos ho mostra conscient que l’Àfrica és un sol nom davall del qual s’amaguen centenars de realitats, llengües, cultures i maneres de vore la vida que són diverses. Aixina i tot, i encara que parega paradoxal, oferix una visió general i cohesionada d’una realitat que és heterogènia; una visió «païble» per al lector europeu —des del punt de vista d’un europeu, és clar―. Fora d’açò, el text té un valor estètic i literari constatable des de la primera pàgina; veritablement fa goig llegir-lo. M’han encantat les descripcions i la destresa narradora amb què l’autor, amb quatre frases, conseguix endinsar-nos en una escena, en un context, en una història. Vos el recomane encaridament.

Cal reconéixer la tasca dels traductors. Gràcies ad ells ens arriba la bona literatura universal que, sense conéixer la llengua de l’original, no descobriríem mai. En este sentit, trobe que Anna Rubió i Jerzy Sławomirski han fet una gran faena i han aconseguit traslladar les ratlles d’Eben a un català que se m’apareix veritablement genuí.

(Text actualitzat en octubre de 2025)