La paraula de la setmana: «aladroc»

L’altre dia li diguí a una amiga que la nit anterior havia sopat «aladroc» fregit, i ella es quedà estranyada, puix no coneixia la paraula. Que este apunt aprofite per a recordar esta paraula tan bonica i també el peix tan deliciós a què fa referència. L’aladroc té el dors blavós, els flancs platejats i el morro prominent; se pesca en grans quantitats i quan se consumix adobat amb sal pren el nom d’anxova. Les maneres més populars de preparar-ne són en vinagre i julivert, i fregit i arrebossat amb farina:

Aladroc en vinagre i julivert (anxoves)

Aladroc fregit (jo me’ls menge, si són prou xicotets, agarrant-los per la cua i a mos redó, amb espina i tot)

La paraula aladroc (que es pronuncia amb o oberta) conviu en valencià amb el mot boqueró, que, després de comprovar la seua absència en diccionaris normatius, sospite que es tracta d’un castellanisme ben arrelat (de boquerón). Siga com siga, este boqueró està desplaçant, a causa de la semblança amb el mot castellà, la nostrada paraula. Però curiosament, en castellà també existix el vocable aladroque, que pareix que el castellà amprà del valencià. No debades, aladroque es diu a Cartagena, o siga, en terres no llunyanes de València.

Segons el DCVB, aladroc prové de l’àrab al-azráq, que significa «el blau», en referència al color del peix. La RAE també diu que aladroque prové de l’àrab, però 1) No hi consta que la paraula passara al castellà a través del valencià 2) Diu que prové de la paraula alhatrúk, que voldria dir bocazas, fent referència a la grandària de la boca del peix. ¿En què quedem? ¿Es diu aladroc pel blau o per la boca?

En tot cas, no deixarem de menjar-ne.

(Text actualitzat en giner de 2025)