Ja fa uns quatre anys (Déu n’hi do!, que diuen), aprenguí, a les portes de la xocolateria Dulcinea de Barcelona, la paraula mató. «Mató», em recorden, és el que en valencià diem brullo, un tipus de formatge, una massa grumosa i mantegosa, resultat de la coagulació de la part caseosa de la llet. Es pot menjar de postres, amb sucre o bé amb mel i anous. En castellà es diu requesón i en valencià també es pot dir brossat.
Sembla que l’origen del mot és el verb brollar, potser perquè és el que fa la llet en durant el procés de preparació d’aquest aliment. Brull és la forma més estesa als diccionaris, i segons el DCVB, l’afegit de la «o» final de «brullo» pot ser un mossarabisme.
Sembla que l’origen del mot és el verb brollar, potser perquè és el que fa la llet en durant el procés de preparació d’aquest aliment. Brull és la forma més estesa als diccionaris, i segons el DCVB, l’afegit de la «o» final de «brullo» pot ser un mossarabisme.
3 comentaris:
Per a mi, l'etimologia d'una paraula li afegeix un plus màgic. Esbrinar la seua història és com reviure una memòria oculta i sàvia. Pense ara en Brull també com a cognom i si tindran ambdues la mateixa arrel.
En valencià sol se diu brullo. No brossat ni mató
Mató de mata ( de hierba) y brossat (de hierba también)
Se utilizan hierbas en el proceso de de este queso. Brullo no sé salvo lo que comentáis.
Publica un comentari a l'entrada