La paraula de la setmana: «feredat»

Escrita per Josep -
fer feredat
Des d’Algemesí, en la Ribera Alta, me recorden la paraula feredat, que per l’Horta jo no havia sentit. S’usa especialment en l’expressió fer feredat, que significa que una cosa fa por, causa horror i esgarrifances, de lletja o temible. També s’usa esta expressió quan una cosa és simplement sorprenent:

Fa feredat vore tot el riu sec.

Fa feredat vore la quantitat de gent que fa cua en la caritat.

Quan s’ajunten eixos dos, ¡fan feredat!

És molt comuna la pronúncia relaxada fredat, que omet la primera e. Depén de quin diccionari consulteu, et diu que el mot prové del llatí ferĭtāte (que vol dir «feresa») o del verb «fer».

Actualització de 2024: El Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplega tant la forma feredat («horror, por molt intensa») com la forma fredat, i considera esta última col·loquial.

Comentaris

AlfredRussel ha dit…
A Alcoi és paraula viva i d'ús encara freqüent, en la forma "fredat" i amb el sentit que tu dius. Sentit l'altre dia d'un accident: "Els cotxes feen fredat de vore; ells es quedarien fets un Sent Llàtzer"...
Salut!
15 de juliol del 2010, a les 11:21
Monique LaMer ha dit…
Jo si la he sentida, també en la forma "fredat", però use més "fa por", i també "esgarrifances", encara que és un prèstec de la parla d´una amiga i la gaste en un contexte humorístic.
15 de juliol del 2010, a les 13:51
Anònim ha dit…
Del mode en que heu tractat el mot de "fredat", és el mateix que per sectors del que podem anomenar Comarques Centrals del PV empren habitualment per versar i referir-se a "fer por", bé heu dit.

Ara bé la manera com has escrit la paraula, "feredat", podria ésser tractada com la conjunció de: fer + edat. Encara que sembla una bajanada, la qüestió queda en l'aire.
21 de juliol del 2010, a les 15:18
aleix ha dit…
Jo sóc de Mollet del Vallès, al Vallès Oriental, i els meus pares i familiars també la feien servir regularment, així com jo també. Tot i així, entre la gent menor de 30 anys del meu poble sóc l'únic que ara mateix la coneix i fa servir.
3 de juliol del 2013, a les 4:41
borreguet ha dit…
A sueca esta expressió s.utilitza bona cosa xo com a fredat...els suecans fem tots feredat!!
15 d’octubre del 2013, a les 1:33
Diletant ha dit…
Aquest matí de diumenge he fet un comentari al facebook i m'ha sortit de dins la paraula feredat. Quan he volgut comprovar si l'havia fet servir amb propietat, m'ha sortit el vostre blog així que com a segona resposta al comentari que m'han fet al facebook he posat aquest article amb la dona amb cara esfereïda. Salutacions des d'Olot, una comarca llunyana, la Garrotxa, però que també fa servir el mot feredat com vosaltres veig que feu. Repetisc salutacions cordials.
27 de maig del 2017, a les 23:12
Diletant ha dit…
M'havia oblidat de dir que també a Olot, com Alcoi, pot ser que sigui més fàcil sentir a dir fredat que feredat.
27 de maig del 2017, a les 23:14
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació