Estar o no amb «la Roja»
U ix al carrer i no pot evitar sobtar-se un poc amb l’auge de patriotisme que ho envaïx tot i dir: «Collons matxo...», amb tantes banderes espanyoles que creixen com a bolets en balcons, basars xinesos i, fins i tot, sobre el sostre d’algun taxi, amb asta i tot. D’esta enrònia espanyolista podríem reflexionar i traure’n algunes conclusions, com ara:
- «Els valencians se senten profundament espanyols»
- «La gent està contentíssima amb la monarquia»
- «Tot lo món està pagat d’ofrenar glòries a Espanya» (una entitat uniformadora que pareix que deixa de banda molt del que som, una Espanya que no pareix que estiga ací, sinó més cap a ponent)
O bé podríem dir:
- «Els valencians combreguen amb uns colors idèntics als de la bandera del bàndol nacional que guanyà la Guerra Civil» (Per cert, ¿per què els republicans no trauen la seua bandera quan juga la selecció?).
O tal volta podríem concloure que:
- «Els valencians no se senten valencians»
- «Els valencians som fatxes»
Encara que en algunes d’estes deduccions no aniríem gens errats, en unes altres ens enganyaríem molt; o més prompte estaríem mesclant coses, exagerant, i sobretot, traent conclusions d’on no se’n poden traure. En definitiva, portaríem a col·lació temes que no tenen res a vore amb el mundial de futbol, que al capdavall és l’únic motiu de la proliferació d’estendards.
Llevem-li ferro a l’assumpte. I és que, agrade o no vore les banderetes, vullc pensar que la majoria de valencians simplement dona suport a onze jugadors, els mateixos que veuen jugar en els seus equips preferits de la Lliga (Real Madrid o Barcelona, est últim, per cert, gens sospitós d’espanyolista, si és que a un equip se li poden penjar ismes d’este tipus). Uns jugadors amb qui se senten identificats, persones conegudes per tot lo món, tant pels qui seguixen el futbol com pels que no ho fem, gràcies (o per culpa) a uns mitjans de comunicació que fan impossible viure ignorant est esport. I és que al final, si em planten el partit davant, ¿com puc desitjar que guanyen uns hòmens (portuguesos, paraguaians, alemanys, tant fa d’on siguen) que no he vist en ma vida?
Insistisc, no tots els que preferixen que Puyol, Casillas i Villa guanyen són el tipus de persones que comente dalt. Ni criden ¡Espanya! com a energúmens ni els agrada eixa bandera ni se senten patriotes espanyols. Celebren el bon futbol dels jugadors que coneixen i gaudixen de l’espectacle, si n’hi ha. De fet, conec prou catalanistes declarats, i la majoria volen que guanye la Roja (el nom popular de la selecció no és precisament fatxa…). ¿Contradictori? ¿Hipòcrita? Jo pense que no (ara algú podria recordar-me aquella cançó de Gora España…).
Insistisc, no tots els que preferixen que Puyol, Casillas i Villa guanyen són el tipus de persones que comente dalt. Ni criden ¡Espanya! com a energúmens ni els agrada eixa bandera ni se senten patriotes espanyols. Celebren el bon futbol dels jugadors que coneixen i gaudixen de l’espectacle, si n’hi ha. De fet, conec prou catalanistes declarats, i la majoria volen que guanye la Roja (el nom popular de la selecció no és precisament fatxa…). ¿Contradictori? ¿Hipòcrita? Jo pense que no (ara algú podria recordar-me aquella cançó de Gora España…).
I el que escriu estes ratlles partix d’una certa neutralitat, puix no soc aficionat al futbol, ni sé jugar-hi gens bé. M’agradaria, seria interessant experimentar en primera persona eixes sensacions d’ambició, triomf i eufòria. A mi, en realitat, el que m’agrada és el comboi dels amics i la picadeta.
(Text actualitzat en maig de 2024)
Comentaris
Amb tot, huí juga la Roja, i la meua oficina serà buida...o siga que arrivaré abans a casa del treball :)
Tots tenim les nostres incoherències, això sí.
A mi m'agrada el futbol, i poden jugar molt bé i tindre molts jugadors del Barça, tant em fa... Un mundial de futbol té tant de política com d'esport.
Crec que ha quedat clar qui vull que guanye, o millor dit, qui no vull que guanye.
Però, bé, ara ja he fet tard...
Per cert, si pique collons matxo (que està en blavet) em posa NOT FOUND
això qu'és?
Anònim, encara estàs a temps d'anar amb Holanda. O amb Espanya, clar...
I gràcies per avisar, això de l'enllaç ja està solucionat :)
No vull que guanye Espanya. Almenys l'equip que representa aquesta Espanya que tenim (patim). La selecció espanyola de futbol és el motor que aglutina la cohesió nacional espanyola amb èxit total.
Espanya, com a nació, té greus problemes de cohesió, d'identificació de tots els seus territoris. Possiblement perquè s'ha optat per un Estat uninacional i unilingüístic, en compte de per un Estat Federal que podria representar la pluralitat del que es coneix hui com Espanya.
Quan la selecció espanyola de futbol guanya, sí s'aconsegueix una plena identificació. I eixa identificació és perillosa: perquè ho és amb una Espanya que, amb els seus plantejaments actuals, camina cap a l'extermini de les cultures diferents a la castellana (les xifres, amb perspectiva, no enganyen).
No vull el triomf d'eixa Espanya perquè debilita les possibilitats de defensar la meua cultura i la meua llengua; de frenar la seua extinció.
Un últim apunt. La marca "la Roja" és, clarament, un disseny de màrqueting que té com a objectiu que la selecció espanyola caiga simpàtica a molts llocs on la paraula "Espanya" (almenys pronunciada amb èmfasi) desperta desconfiança i rebuig.
Salut!
He passat una bona estona mirant la final, i volia que guanyaren els jugadors cap als que sent més proximitat, els que conec i que, per cert, han jugat millor i amb més esportivitat i noblesa que els agressius holandesos: Casillas parant gols, Xavi que se'n va de tots, Iniesta marcant un golàs, etc. En acabant, me'n torne a casa sense cap eufòria ni escarafalls, bastant indiferent a l'agitació de banderes i bogeria general. Aquesta gent no interpreta ni sent la final com jo. Algú està equivocat? No crec, no crec que es tracte d'això.