Xafardejos del heavy metal

Estem a principis dels 1980. En Los Angeles, una banda de rock marca tendències: sense ser punkis però amb actituds igualment rebels i transgressores, quatre jóvens toquen un heavy metal que s’allunta en música, en actitud i en estètica i del glamour que imperava llavors en el rock dur. Ha arribat el moment del thrash metal. A pesar dels daltabaixos de qualitat en els directes, i els dubtes sobre qui ha de ser el vocaliste de la banda, Metallica es convertix en un mite abans de traure cap disc oficial. Però en 1982, el grup decidix expulsar a Dave Mustaine, guitarriste i vocaliste, a causa de la seua addicció a les drogues i els seus brots violents. Mustaine no va pair mai aquella decisió, que li caigué com un poal d’aigua freda. Al mateix temps que Metallica ascendia els escalons de l’èxit, l’ambició i la inquietud artístiques de Mustaine el varen portar a la creació de la banda Megadeth (ja n'hem parlat) que amb el temps arribà a ser un gran referent de l’estil, en una de les anomenades 4 grans bandes de Thrash (Slayer, Anthrax, Metallica i Megadeth), i va passar a competir obertament en el mercat amb la seua antiga banda –sense conseguir mai l’èxit comercial de Metallica. Des de llavors les declaracions d’hostilitat en ambdós sentits han aparegut ací i allà en entrevistes i declaracions als mitjans de comunicació. Mustaine no es va reconciliar mai amb els seus amics de Metallica, amb els quals mantingué una relació freda i distant.

Tenint en compte este context, observem este vídeo, gravat pocs dies després de l’11-S. El bateria de Metallica, Lars Ulrich, es reunïx en un hotel amb el seu excompany Dave. Esta conversa és un moment històric de retrobament entre dos vells amics, i forma part d’una sessió més ampla de teràpia de grup i entrevistes que donaren lloc al documental de Metallica “Some kind of monster”. Dave, per primera vegada en vint anys, se sincera i trau els fantasmes del passat. Amb una actitud tranquil·la, però no exempta d’un to recriminatori, recorda a Lars que no ha oblidat lo que va passar en 1982, i que això ha marcat tota la seua vida des de llavors. Lars, al seu torn, sentimentalment ja molt distanciat i mesurant les paraules, explica a Dave els motius de la seua expulsió.