La paraula de la setmana: «sumar / xumar»
Fa un temps teníem un problema amb la llavadora: perdia aigua i cada vegada que la posava en marxa es formava un bassot en terra. Doncs bé, me sorprengué quan la meua iaia, en vore l’inici del que anava a ser una estesa d’aigua, me digué que la llavadora sumava. Encuriosit per la paraula desconeguda, la busquí en el diccionari.
Quan consultí el diccionari comproví que sumar no significava en eixe cas fer la suma de cap número, sinó deixar passar [un objecte] líquid a través de la porositat. La majoria de diccionaris registren la paraula amb la forma «xumar», amb ics –excepte el SALT 3.0 de la Generalitat, que dona preferència a la forma amb esse. Actualment utilitze la paraula sumar i no puc trobar un verb millor per a dir que una cosa perd aigua o expulsa humitat.
Pareix que xumar (pronunciat amb una x com la de xiquet) i la variant xamar signifiquen beure begudes alcohòliques.
Pareix que xumar (pronunciat amb una x com la de xiquet) i la variant xamar signifiquen beure begudes alcohòliques.
La paraula d’esta setmana ve del Cabanyal, en la ciutat de València. Sumar té un orige onomatopeic i expressiu, si bé és cert que el DCVB el relaciona amb el mateix radical que el castellà zumo, de l’àrab zūm, que al seu torn ve del grec ζωμός.
Actualització de 2024: El Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dona entrada a sumar, que definix de la manera següent: «Eixir humitat, d'una superfície o un recipient. La paret suma»
Comentaris
Aquesta es una frase típicament riberenca, encara que jo sempre l'he dit en la versió llarga: "qui no suma gotetja i qui no se'n ix". Espere haver-la escrit bé perque el valencià escrit mai ha sigut el meu fort. Bsos dw
Vaig quedar sorpres, i me he dedicat a mirar-ho. A dia de avui, non tinc clar si oficialment, existeix o no, pero si no existeix pas, vaig a enviar a fer pugnetes a tots elas academics junts, perque aixó es un terme super- hiper- clasic nostre i molt nostre, i lo unic que denotaria, seria una falta de sensibilitat total respecte a la realitat del idioma.
Es evident, que aquest article que acabe de trobar mijançant el google, es el unic, que al respecte em parteix serios, especialment per el que fa al orige semiotic de la paraula, te molt molt de trellat l'arrel arab/greca de la mateixa i la semblança amb el castellà.
Salutacions
AMH