La paraula de la setmana: «sumar / xumar»

Escrita per Josep -
sumar humitatUna estalactita suma contínuament

Fa un temps teníem un problema amb la llavadora: perdia aigua i cada vegada que la posava en marxa es formava un bassot en terra. Doncs bé, me sorprengué quan la meua iaia, en vore l’inici del que anava a ser una estesa d’aigua, me digué que la llavadora sumava. Encuriosit per la paraula desconeguda, la busquí en el diccionari. 

Quan consultí el diccionari comproví que sumar no significava en eixe cas fer la suma de cap número, sinó deixar passar [un objecte] líquid a través de la porositat. La majoria de diccionaris registren la paraula amb la forma «xumar», amb ics –excepte el SALT 3.0 de la Generalitat, que dona preferència a la forma amb esse. Actualment utilitze la paraula sumar i no puc trobar un verb millor per a dir que una cosa perd aigua o expulsa humitat.

Pareix que xumar (pronunciat amb una x com la de xiquet) i la variant xamar signifiquen beure begudes alcohòliques.

La paraula d’esta setmana ve del Cabanyal, en la ciutat de València. Sumar té un orige onomatopeic i expressiu, si bé és cert que el DCVB el relaciona amb el mateix radical que el castellà zumo, de l’àrab zūm, que al seu torn ve del grec ζωμός.

Actualització de 2024: El Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dona entrada a sumar, que definix de la manera següent: «Eixir humitat, d'una superfície o un recipient. La paret suma»

Comentaris

elisabet ha dit…
bon dia! caram, m'ha encantat l'article d'avui, moltes gràcies.
23 de febrer del 2010, a les 22:56
Francesc Vera ha dit…
No sé si les generacions més joves van substituint el mot "sumar" per "eixir", en el que seria una reducció més del vocabulari, però ací a la Ribera el verb sumar s'ha emprat sempre, fins i tot hi ha una expressió que encara s'usa per a dir que alguna cosa o que algun grup de gent no funciona com cal: "ací qui no suma se n'ix".
23 de febrer del 2010, a les 23:25
Anònim ha dit…
hola

Aquesta es una frase típicament riberenca, encara que jo sempre l'he dit en la versió llarga: "qui no suma gotetja i qui no se'n ix". Espere haver-la escrit bé perque el valencià escrit mai ha sigut el meu fort. Bsos dw
1 de març del 2010, a les 4:15
Miquel Boronat Cogollos ha dit…
Hauré de mirar on diuen eixe «xumar» valencià que diu el DCVB. A la Vall (Valldigna) que jo sàpia és sumar i, és clar, l'expressió és la mateixa: «qui no suma, se n'ix». No entenc massa la versió amb el goteig, ni l'havia sentida mai.
5 de març del 2010, a les 11:25
Josep ha dit…
Gràcies a vosaltres per les vostres aportacions.
6 de març del 2010, a les 20:20
Anònim ha dit…
Fa poc, al mig d'una conversa amb algú que esent valencià, esta al negoci de l'aigua de tota la vida, va sonar la paraula "sumar", que es com jo, que soc de la Ribera, ho he sentit sempre. Davant la mneva sorpresa, el com-tertuli, em va dir que tot i que ell la comprenia i feïa servir perfectament, sa filla (mes jove i ja educada acadèmicament en BACAVA, es ria d'ell, perque deia que semblant paraula NO TENIA AQUESTA ACEPCIÓ.
Vaig quedar sorpres, i me he dedicat a mirar-ho. A dia de avui, non tinc clar si oficialment, existeix o no, pero si no existeix pas, vaig a enviar a fer pugnetes a tots elas academics junts, perque aixó es un terme super- hiper- clasic nostre i molt nostre, i lo unic que denotaria, seria una falta de sensibilitat total respecte a la realitat del idioma.
Es evident, que aquest article que acabe de trobar mijançant el google, es el unic, que al respecte em parteix serios, especialment per el que fa al orige semiotic de la paraula, te molt molt de trellat l'arrel arab/greca de la mateixa i la semblança amb el castellà.
Salutacions
AMH
9 de maig del 2010, a les 3:55
Unknown ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
23 d’octubre del 2013, a les 5:07
Unknown ha dit…
Es curiós, en castellà no es pot "zumar" i en valencià no es pot "resumar" :)
23 d’octubre del 2013, a les 5:07
Anònim ha dit…
Per la zona on jo visc (Vall d'Albaida) utilitzem molt l'expressió "qui no suma, se n'ix", i el verb "sumar" amb aquesta accepció jo l'he sentit i utilitzat molt per a parlar de quan se'ns infecta una ferida i ix líquid("aquesta ferida està infectada i suma").
26 de febrer del 2014, a les 5:47
3x2 Oportunitats i Saldos ha dit…
Sempre he sentit aquesta paraula amb s (sumar).

10 de juliol del 2022, a les 12:18
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació