La paraula de la setmana: «desllavassat»

Escrita per Josep -

«Desllavassar» significa aclarir massa (un guisat o altre menjar) per excés d’aigua, o siga, aigualir. Un caldo desllavassat queda dessaborit, sense substància. Encara que la paraula de hui és culinària, també la podem dir en contexts no estrictament gastronòmics, amb un significat aproximat en moltes ocasions al «soso» del castellà. I és que moltes coses poden ser insípides i mancar de gràcia. Així, desllavassat pot estar un brou de peix, però també pot ser desllavassat el discurs d’un polític poc compromés, o un partit de futbol en el qual no hi han gols ni emoció, o un concert, o un blog o fòrum de discussió en què no es diu res interessant.

La paraula desllavassar és un derivat de ‘llavar’, tot i que és probable que el seu ús en valencià es dega al mot castellà deslavazar (també deslavar), que té el mateix significat que en la nostra llengua.

Comentaris

Vicent Terol ha dit…
És una d'eixes paraules que -en el meu cas- diu ma mare i jo no faig servir. Bé, crec que quan parle amb ella, inconscientment, sí que m'ix.

Seria Jorge Alarte un polític desllavassat? ;)

Eixirà en un futur la seua foto al costat de la definició de desllavassat als diccionaris?

Salut!
18 d’octubre del 2009, a les 9:25
ginjol ha dit…
També es fa servir per fer esment d'un estat corporal i d'ànim inquiet. Estar desllavassat és no tindre ganes de res, tindre una sensació física que no és exactament dolor, ni cansament, però molesta. Passa una mica con en el cas de desficiós, que és difícil de definir però fàcil d'entendre per als parlants de la nostra llengua.
18 d’octubre del 2009, a les 13:14
ginjol ha dit…
Ah! A l'Alarte jo el veig més desbrafat que desllavassat. Encara que també.
18 d’octubre del 2009, a les 13:15
Josep ha dit…
VICENT: Llavors comencem a fer-la servir!

GÍNJOL: Gràcies per la informació! Entenc que estar o trobar-se desllavassat és com estar desficiós però amb menys, energies, més abatut, correcte?

Salut!
19 d’octubre del 2009, a les 13:09
german ha dit…
sí que és una d'eixes paraules de casa; però jo si que la use!!! :)
21 d’octubre del 2009, a les 15:00
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació