Vilipendiats abans d'exercir

Com sabeu, perquè ha sigut notícia, durant les darreres setmanes han tingut lloc les oposicions a professorat de secundària de diverses especialitats. Pot ser que, com jo, tingau coneguts que han aprovat i que, amb sort, han conseguit plaça. Enhorabona als dos que conec, que segur que seran uns excelentíssims professors. 

El tractament que s’ha donat al fet en periòdics i en televisió em deixa estupefacte. Alguns mitjans, en lloc d’informar estrictament sobre el celebrable esdeveniment que suposa una nova fornada de mestres i professors en les escoles públiques, s’han dedicat a desprestigiar una vegada més i de manera gens subtil els docents, i, amb això, l’educació pública. No puc pensar altra cosa després de llegir les notícies en les quals es destaca, per damunt de tot, la suposada falta de vocació de molts dels examinands, i el fet que molts es decidixen a opositar a docents com a conseqüència de la crisi, per una necessitat peremptòria de tindre un treball fix... i tota la tiramenga de tòpics que se solen dir i que no són gens innocents.

Estes, digam, tesis les ha alimentat Canal 9 quan ha oferit declaracions molt ben triades d’alguns dels examinands que, bàsicament, declaraven que no volien ser professors, però no tenien altre remei. El diari Las Provincias, per la seua banda, publicava un article sensacionaliste en què oferia als lectors els casos més extrems: quinquagenaris en atur, sense experiència ni vocació i amb quatre boques que alimentar, que no sabien què era una unitat didàctica ni que era necessària, i que abandonaven el procés de selecció amb el cap catxo en assabentar-se que no podien continuar avant.

Quan els mitjans prenen la part pel tot, quan destaquen l’anècdota, la misèria, la crítica gratuïta i donen una visió parcial del fet, ja no estan informant, sinó manipulant. Després d’eixa cobertura del procés opositor, ¿quina serà la imatge que l’opinió pública s’emportarà dels futurs funcionaris públics? Trobe que no cal resposta.

Posats a manipular i a destacar el tòpic, ¿per què no els pega per vilipendiar, per exemple, els opositors a policia nacional o a guàrdia civil? Imagineu-vos la notícia en Canal 9, amb una introducció que destacara la falta de vocació dels aspirants, seguida de les declaracions d’un examinand davant de la càmera: 

«Yo en la vida me había imaginado meterme aquí, pero mira, el hambre aprieta, y sólo con el graduado no iba a ningún sitio, de curro en curro.» 

O les declaracions d’un veí d’un dels opositors: 

«El Josito es un ficha. ¿Ese tiene que mantener la ley y el orden? ¡Si se ha pasado la vida saltándose semáforos con su coche trucado!».

Un tractament com eixe seria motiu d’escàndol, faria que els ciutadans desconfiaren de les forces de seguretat i invisibilitzaria injustament els hornats aspirants a policia que han estudiat de valent per a servir al ciutadà. Preguntem-nos, doncs, per què alguns mitjans han volgut presentar eixa imatge dels futurs treballadors de l’educació pública.

(Text actualitzat en març de 2025)